El local que acollia Correos i La Poste a Sant Julià de Lòria s'ha transformat en l'Espai d'Entitats després que els dos serveis postals espanyols i francesos s'haguessin traslladat a la planta baixa de l'Edifici Administratiu del Molí, a l'avinguda Rocafort, on hi ha totes les dependències comunals, així com el servei de tràmits.

L'objectiu del canvi és que les entitats de la parròquia disposin d'un local cèntric i a peu de carrer, ja que es troba a la plaça Major i molt ben situat, pròxim a la plaça de la Germandat. 

El fet que hi hagués un local que servís com a despatx i per a reunions havia estat una demanda recurrent de diverses entitats lauredianes com en el seu moment l'Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL). 

Una altra entitat amb un pes important a la parròquia és la Germandat de Sant Sebastià, que organitza cada 20 de gener, la tradicional escudella de Sant Sebastià i que alguns moments ha comptat amb 600 associats. 

En l'àmbit jove destaca la Colla Laurediana que participa activament en l'organització de la Festa Major amb el Talent lauredià i en altres activitats com la Fira d'Abril.

Les entitats culturals –Esbart Laurèdia, Coral Rocafort i Petits Cantaires Lauredians, Colla Gegantera...– estan agrupades al Centre Cultural Lauredià altres com Càritas o Mans Unides es reuneixen a l'església o en un local adjunt a la rectoria mentre que les esportives disposen de LAUesport.

A més, ocupa la planta baixa de Casa Esteve, un edifici emblemàtic de la parròquia que va ser construït l'any 1948, amb una elegant torre i un disseny molt innovador per a l'època, que reflecteix l'evolució arquitectònica del poble i que, en el seu moment, contrastava amb la resta de cases de la plaça Major, més antigues com Ca l’Isidro del Sabater, Ca l’Arena, Cal Patau Cal Viana o Cal Gresa.

Val a dir que la casa original de l'Esteve datava del segle XVIII i es deia cal Mossèn Ramon. A finals del segle XIX la va comprar Esteve Pallerés. En el local hi havia hagut en el segle passat una botiga de queviures que havien regentat Rosa i Conxita Pallerés.