El “mal pastor” i les cabres sibarites

L’advertència figura a l’edicte municipal que, amb data del 19 de gener passat, dona un termini de trenta dies al possible propietari del ramat perquè s’identifiqui i reculli els animals, un ramat de cabres domèstiques ensalvatgides que han causat estralls a conreus de la zona durant mesos. Els danys sumen milers d’euros, tones de cereal menjat o fet malbé.  El propietari, si apareix, ha de fer-se càrrec dels animals o bé donar permís als veterinaris del departament d’Agricultura de la Generalitat i els agents rurals a “autoritzar la seva captura amb armes de foc”.
    
Fins aquí l’edicte. Amb ell, el capítol final, encara que no és un problema aïllat, d’una mena de malson que va afectar els agricultors de la zona durant una bona temporada, explica l’alcalde de la localitat alturgellenca, Martí Riera. “Ha estat un calvari”. Un problema, en tot cas, s’ha enquistat durant anys (“i encara sort que crec que ho hem solucionat ràpid, finalment”) quan  el propietari d’un ramat de cabres, “un mal pastor”, se’n va despreocupar i els animals van començar a vagarejar lliurement pels camps de la zona. Un centenar d’animals, aproximadament, que accedien als conreus i ocasionaven importants danys. “Molt sibarites els animals, que entraven en les millors plantacions de cereals i prats.” És difícil precisar el valor dels danys, molts agricultors segueixen  en espera que les assegurances els satisfacin els imports, però en tot cas Riera parla de “tones” de conreus fets malbé en les incursions dels animals.

Picaresca?
Com van arribar a quedar les cabres al seu albir? Aquí la hipòtesi de l’alcalde apunta a la picaresca: algú rep les preceptives subvencions per a un suposat projecte de ramaderia ecològica i un cop embutxacades, per les raons que sigui, es desentén dels animals. El ramat en llibertat es va multiplicant. “No farem aquí una lliçó de vida rural, però no és difícil imaginar com va: en comptes d’un boc igual n’hi havia sis i, és clar, el bestiar creixia incontroladament”.
    
La història es va anar allargant, amb denúncies i promeses del propietari de recollir el ramat. Tot plegat havia generat una situació “molt tensa” a la població. Finalment, però, el problema amb la part grossa del ramat es va poder solucionar. Aproximadament un centenar d’animals van ser comprats per un ramader del sud de Catalunya. Les cabres van ser recollides i transportades en un parell de camions. Sort per a elles, perquè no han acabat en un escorxador. Sort també per al propietari, que malgrat ser qualificat de “mal pastor”, ha tornat a beneficiar-se de la venda dels animals. “Sí, sí, doble negoci, rodó”, admet Riera. Si més no, de moment. “Perquè des de l’Ajuntament té suspesos tots els permisos de pastures comunals i imagino que el departament d’Agricultura se’l mirarà amb lupa.”

L’escamot
Un cop venuda la part grossa del ramat, però, encara ha quedat una part del problema, un petit “escamot” que no ha estat adquirida pel ramader tarragoní. Una desena d’animals als quals els espera el trist destí que anuncia el bàndol de l’Ajuntament. “No és que s’hagi de fer una batuda de caça específica, però sí que es permetrà que quan els caçadors estiguin pel vedat, si es troben amb aquests animals, els puguin disparar”, puntualitza l’alcalde.
    
Per què va quedar aquest “escamot”? Aquí el problema rau, argumenta Riera, en el fet que la propietat del bestiar no ha acabat de quedar aclarida. El propietari dels animals va morir fa tres anys i no hi ha hagut ningú que després se’n fes càrrec. De moment, tampoc ningú no els ha reclamat i l’edicte del 19 de gener passat en serà la darrera oportunitat. “Cal matar-les?”, es preguntava algú a les xarxes socials.
    
Riera es dona per satisfet amb “l’escletxa” que van trobar per donar sortida al problema més gros. “Perquè algun cop ens havíem trobat en una situació similar amb unes vaques, i la feinada que vam tenir”, recorda.
    
En tot cas, aquest problema causat per ramats incontrolats no és tan inusual com podria semblar. El 2018 un altra vintena de cabres vagarejaven per la zona d’Oliana causant danys als conreus. Fonts dels agents rurals van explicar en aquella ocasió al diari Segre que calculaven en uns vuit-cents els caps de bestiar assilvestrats deambulant per les comarques pirinenques.