És un “tsunami invisible”, el de la soledat no desitjada, especialment entre les persones més grans i, sobretot, les que viuen en l’àmbit rural. Qui així el qualifica és Toni Codina, director de la Fundació iSocial, que ahir al matí presentava el programa Vincles, una iniciativa adreçada precisament a dibuixar el “mapa de la soledat” en les sis comarques pirinenques (a la presentació hi havia els presidents dels Consells Comarcals, a excepció del de l’Aran) i a establir una xarxa de detecció i acompanyament de les persones afectades. Un programa que compta amb fons Next Generation del departament de Drets Socials i que ja ha fet un primer pas, una enquesta per copsar com es percep el problema en l’entorn rural. De les 670 persones que l’han respost (a falta de les enquestes de la Vall d’Aran), el 80% ho considera un problema preocupant. Una dada que argumenta aquesta resposta: de les 31.202 llars que hi ha al Pirineu, 10.759 són llars unipersonals.
Albert Marquet, alcalde de Montferrer i Castellbò, intervenia en l’acte, a tall d’exemple representatiu d’aquesta problemàtica i com un dels municipis on ja s’ha implantat el programa (el 2025 està previst que s’hagi desplegat a les sis comarques). El que lidera Marquet, un dels Ajuntaments més extensos de Catalunya, amb 28 nuclis de població, on “la gent cada dia es fa més gran” i tot sovint “marxa del poble, molts cap a la Seu”, una situació que clama perquè es reverteixi. “Hem de treballar perquè la gent gran, la que ha fet pujar el país, en condicions molt dures, que ho ha passat malament, pugui envellir a casa seva”. 
És aquest l’objectiu de Vincles, que farà ús de les noves tecnologies per geolocalitzar aquests casos de soledat no buscada, no volguda (la tecnologia l’han desenvolupat el grup cooperatiu Agintzari i l’empresa Gislan) i serà útil també per organitzar i coordinar accions. Un dels problemes en la detecció en el diagnòstic, establia Codina, és que “ens costa assumir que ens fem grans i ens costa reconèixer que estem sols, la gent afectada no ho expressa bàsicament perquè sovint no ho reconeix, i per això és tan important començar per detectar-ho”. Se centraran en la població més gran de 55 anys, tot i reconèixer, puntualitzaven, que la de la solitud és també una xacra que afecta, i molt, els joves. El de la salut mental, concordaven els presents, és un repte al que s’ha de plantar cara, i aviat. 
Vincles tirarà molt de voluntaris. Per començar, els professionals que treballen sobre el territori i estan en contacte amb la gent, des del farmacèutic, per posar un exemple, a la perruquera o els agents de la policia. A banda, els voluntaris comunitaris, és a dir, el veïnatge, una xarxa que es completarà amb les famílies o, en tot cas, els veïns més propers, qui pugui “fer una tasca de seguiment personalitzat i assumir un programa d’acompanyament”, destacava Codina.
Tot i que no entra de moment, els responsables de Vincles són del parer que és des del sistema de salut que es podran localitzar i abordar molts d’aquests casos de soledat indesitjable. De cara a l’any vinent s’hi podria incorporar, consideren. 
Pel que fa a l’Alt Urgell, prenia la paraula la presidenta del CCAU, Josefina Lladós, qui reconeixia “un repte per resoldre i que hem d’entomar com a país”. La comarca té una població envellida i, tot sovint, “aïllada”, amb aquests nuclis rurals muntanya amunt dispersos i de comunicació difícil “i amb un transport a la demanda que arriba com arriba”.
A banda, una situació que ressenya el dossier de Vincles: els jubilats d’Andorra que es desplacen a l’Alt Urgell i que no tenen vincles veïnals.