El menjador social impulsat pel Comú d’Andorra la Vella ha atès al llarg dels primers tres mesos de funcionament 31 casos, que es corresponen a 39 persones, ja que cada cas pot incloure els familiars a càrrec del beneficiari.

El servei ha permès detectar un problema que en alguns casos feia temps que es donava, com és la presència de persones sense el permís legal per viure al Principat (se n’han atès deu). Això correspon al 22% dels usuaris.
Es tracta d’estrangers que estan de pas, que viuen a Andorra en situació irregular (alguns amb fills al país) o que vénen periòdicament a fer gestions i que fins i tot es veuen obligats a dormir al carrer. Tot i així, el 64% dels usuaris (25 persones) estaven dins la xarxa social del país i el 10% restant (4 persones) no estaven detectats per cap servei ofert per l’administració tot i que eren residents legals.    
La gran majoria de persones que van recórrer a aquest servei, que preveia la detecció de la gent en situació de risc social, han perdut la seva feina i en un cas es tracta d’una persona jubilada. S’han atès 32 adults (el 53% homes i el 29% dones) i 7 infants (18%), principalment de nacionalitat espanyola (el 45%). Al darrere els segueixen els portuguesos (18%), francesos (15%), andorrans (8%), marroquins (8%), nord-americans (3%) i argentins (3%).
El menjador social també va rebre usuaris de la resta de parròquies, tot i que la majoria són d’Andorra la Vella, seguits dels d’Escaldes, ja que el volum va en funció de la població. Quant al tipus de família, la majoria són persones que viuen soles. Així, el 45% dels casos tractats són separats, el 42% solters, el 10% casats i el 3% vidus. Cal remarcar que 2 dels 31 casos atesos són famílies monoparentals.
La majoria d’usuaris van conèixer el recurs pel boca-orella i a través de la iniciativa Ciutadans Solidaris. Tot i així, des dels serveis socials del Comú s’ha detectat que hi ha persones que no s’hi han adreçat per vergonya. Per aquest motiu s’ha canviat l’horari del menjador social a les 14.15, perquè no coincideixi amb el servei per a la gent gran.
Els 31 casos tractats s’han derivat majoritàriament al ministeri de Benestar (39%) i a Càritas (23%). Tot i així, també han estat adreçats al mateix Comú de la capital i al servei d’immigració. Cinc casos no han estat derivats perquè eren persones en situació irregular i dos tampoc perquè es beneficiaven d’algun ajut.
Així, 13 casos han tingut una resolució positiva, 9 negativa i un està en espera de resolució. Dos casos de persones en situació irregular van obtenir una resolució negativa, mentre que es va poder trobar una solució per a quatre més. A més, dues persones es van donar de baixa de forma voluntària del servei. Ferrer va posar en relleu l’esforç per reconduir persones sense permís buscant recursos als països d’origen. El 30 de juny el menjador social tenia nou usuaris.
Des del Comú de la capital es va remarcar que el volum d’usuaris registrat justifica mantenir el recurs. Ara es treballa en un reglament que té com a objectiu establir el tipus de col·laboració entre la corporació i el ministeri de Benestar, que és qui té la competència, mentre no estigui enllestida la llei d’atenció social.
Per ara el servei l’assumeix íntegrament el Comú, que del 2 d’abril al 30 de juny hi ha destinat 7.475 euros (2.183 euros pels dinars del menjador i 5.292 euros pels àpats a domicili). Ferrer va reiterar que la corporació mantindrà la iniciativa fins que no n’hi hagi cap altra que la substitueixi. Al menjador també s’orienta els usuaris en els recursos que es poden trobar al país.
La cònsol major i consellera de Social, Rosa Ferrer, també va informar que l’empresa que prepara el càtering del menjador social no aplicarà l’increment de l’IPC, tal com es preveia com a fórmula de col·laboració en un projecte de caràcter social.