Havia de ser quasi un tràmit, l'epíleg a un conflicte que s'ha allargat durant anys. Però el ple extraordinari en què  el Consell Comarcal de l'Alt Urgell celebrava ahir per aprovar l'encàrrec de gestió del servei d'atenció domiciliària (SAD) a l'empresa pública Iausa com a mitjà propi, també va portar una miqueta de debat. El provocava principalment el vot particular que exercia Toni Mas Buchaca, conseller de Compromís, que va fragmentar la visió del seu grup en optar per abstenir-se. Amb quins arguments? Per començar, que "tot i que l’encàrrec a IAUSA es qualifica formalment com a gestió directa mitjançant mitjà propi, cal constatar que es tracta d’una societat mercantil, la qual cosa no equival a una internalització plena del servei, sinó a una fórmula de gestió empresarial diferenciada de l’administració, amb les conseqüències que això comporta en termes de control públic directe i transparència", apuntava per començar.

Mas apuntava també a qüestions dineràries: la memòria justificativa que acompanya la decisió, en opinió seva, no aporta una "anàlisi comparativa real, objectiva i auditable amb altres formes possibles de gestió directa, especialment la prestació amb personal propi de l’Administració". I en aquest sentit, considera que  el "model proposat manté un esquema de prestació basat majoritàriament en jornades parcials i elevada fragmentació del personal, sense que la documentació aportada demostri que el canvi d’ens gestor resolgui estructuralment aquestes disfuncions ni garanteixi la continuïtat assistencial i l’atenció centrada en la persona". Apunta finalment al model organitzatiu, que considera que "el model genera una concentració i confusió de rols entre els òrgans prescriptors, gestors i executors del servei".

Aquestes reticències eren contestades per Lladós, que va insistint que assumeixen una "decisió valenta i arriscada" que, confia, revertirà en favor dels usuaris: en els últims temps hauria estat difícil d'ampliar la prestació d'un servei bàsic a més persones. Ara, tot i que, augura, "els primers temps seran difícils", confia que es pugui anar fent. La decisió "més lògica" i que segueixen altres ens municipals i comarcals hauria  estat licitar novament el servei, insistia, per definir-se a continuació com a "defensors de la gestió pública dels serveis bàsics", encara que, puntualitzava, "calgui el suport puntual de l'empresa privada". Tot i que, admetia, fer-ho amb Suport Assistencial es va demostrar un fracàs.

La sessió va ser seguida des de la sala de plens per treballadores del SAD, que han dut a terme una lluita sindical llarga i sense treva, des que el Consell Comarcal va traspassar a mans privades el servei, el 2019, segons recordaven fa pocs dies en un comunicat en què es congratulaven que finalment s'hagi arribat a aquesta sortida, la que reclamaven des de fa tant de temps. 
I els matissos expressats per Mas?   No li descarten parcel·les de raó, alguns aspectes ja coincideixen amb els primers recels que elles mateixes havien expressat. Però volen, diguem-ne, fumar la pipa de la pau, i una de les portaveus sindicals resumeix la situació reconeixent que aquesta mesura és "el més proper a la municipalització" que es podia fer. Sense endinsar-se en picabaralles polítiques, precisen, reconeixen que l'ideal seria que el Consell Comarcal "absorbís" aquestes treballadores, "però si es pot gestionar des d'una empresa cent per cent pública i propietat del Consell, això ja garanteix el control total sobre el servei".

Sobre punts com la memòria justificativa, la representant sindical no es pot posicionar, atès que encara no està publicada. Igualment que sobre la situació de les treballadores a què el conseller de Compromís apunta en argumentar la seva abstenció. "En tot cas, si es donen aquestes jornades fragmentades, la responsabilitat no és de Iausa, que haurà d'incorporar les treballadores en les condicions que tenien fins ara", concloïa.