Diari digital d'Andorra Bondia
Un grup de visitants a la zona on hi ha els ous de dinosaure i que forma part del jaciment del Mirador del Cretaci.
Un grup de visitants a la zona on hi ha els ous de dinosaure i que forma part del jaciment del Mirador del Cretaci.

El Mirador del Cretaci informarà als panells de la restauració feta


Escrit per: 
Agències

El Mirador del Cretaci de Coll de Nargó (Alt Urgell) incorporarà als seu panells explicatius un apartat sobre l’actuació de restauració que s’hi ha hagut de fer després que una part del jaciment quedés destrossada al 2015 per un acte vandàlic. L’objectiu és conscienciar la població sobre la importància que té la protecció del patrimoni, motiu pel qual també està previst tornar a incloure aquest element a les visites guiades que es fan al museu Dinosfera. A més, des de l’ajuntament de la localitat alturgellenca estudien la possibilitat de col·locar càmeres de videovigilància a la zona. Pel que fa a l’equipament, tanca la temporada d’estiu amb la visita d’unes 2.500 persones, les quals se sumen a les 3.500 que hi han passat durant la resta de l’any.
Un cop estabilitzat el Mirador del Cretaci i reintegrats els elements que hi havia, el proper pas abans de tornar a incorporar-lo a l’oferta del museu Dinosfera és el de renovar la informació dels seus panells explicatius. Aquesta actuació ha d’estar enllestida entre finals d’aquest any i principis del que ve i té com a objectiu conscienciar sobre els treballs de restauració que ha calgut fer a l’entorn després de les destrosses que va patir l’any 2015 com a conseqüència del vandalisme, segons ha explicat el director de l’equipament, Àngel Galobart, que també ha afegit: “Volem que la gent conegui el valor que tenia en el seu moment aquest jaciment, però que també sàpiga que això és una restauració de la zona”. Tot i que l’entorn es pot visitar per lliure des de Setmana Santa, poc després de finalitzar la seva restauració i adequar la zona de passeig, des de l’Ajuntament de Coll de Nargó s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar càmeres de videovigilància o establir-hi alguna altra mesura que contribueixi a la seva protecció. Tot plegat per evitar que es puguin tornar a produir accions d’aquest tipus i que han derivat en un cost d’uns 24.000 euros, sufragat pel departament de Cultura a través d’una subvenció. Galobart destaca que el que es pot veure al mirador és “un patrimoni únic al món” i explica que, ara per ara, ja s’han recuperat les zones de les plantes, les petjades i els ous de dinosaures.
Precisament, la restauració de les peces que es van localitzant en diferents jaciments que s’estan excavant al Pirineu és un element més que s’utilitza amb finalitats divulgatives. En aquest sentit, els visitants de Dinosfera han pogut conèixer durant tot l’estiu el procés que s’hi duu a terme, ja que una de les conservadores, Anna Vallès, els mostra i explica aquesta tasca, molt important també de cara a poder estudiar les diverses troballes. Un dels aspectes que més encurioseix, sobretot als més petits, guarda relació amb les dimensions de les peces i les proporcions tant diferents que tenen en comparació amb la del cos humà. Vallès també diu que el públic també s’interessa molt per les eines que s’utilitzen i la metodologia que es fa servir.
Una de les peces més interessants que s’ha pogut veure enguany és una ulna –equivalent al cúbit dels humans– de titanosaure de fa gairebé setanta milions d’anys. En aquest cas, segons explica la conservadora, la restauració ha estat més complicada i s’ha fet amb ajuda d’un bisturí, tenint en compte la seva fragilitat i les moltes fragmentacions que hi havia. Aquesta activitat és una de les que programa l’equipament coincidint amb els mesos d’estiu, en els quals hi ha una major afluència de públic. Durant aquest període hi han passat unes 2.500 persones, que formen part de les 6.000 que hi han anat en el que portem d’any. La previsió és tancar el 2019 amb una xifra de 8.000 visitants.
La Dinosfera forma part del projecte Dinosaures dels Pirineus, marca que també aglutina el museu situat a Isona i Conca Dellà (comarca del Pallars Jussà) i els espais d’aquesta temàtica que hi ha a Tremp; a Vilanova de Meià, Tartareu, a les Avellanes i Santa Linya (comarca de la Noguera); i Fumanya, a Fígols (a la comarca del Berguedà). 

Mirador del Cretaci
panells
restauració
informarà
feta
Número de vots: 99
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic