El misteri del paper higiènic (una crònica des de la Seu)

La capital alturgellenca no és una ciutat que bulleixi d’activitat en un dia normal. Així que avui, en la superfície, fa cara d’estar passant una jornada normal, fins i tot hi ha un funeral a Santa Maria: el del Truki, una institució a la Seu. La cara de la preocupació, la por, fins i tot la psicosi es revela en arribar a la superfície comercial més gran: de Mercadona surten carrets de compra carregats fins al capdamunt: al d’una senyora s’hi albiren dos pernils sencers i a quasi tots, muntanyes de paper higiènic. Qui no preveia entrar més que a fer la compra diària s’acaba encomanant del deliri. Les reponedores ja fan cara d’exhaustes i només són les onze. Han obert a les 9 i a les 8.58 hi havia gent barallant-se a la porta, explica una, amb cara d’això no pot estar passant. Està reomplint els prestatges de patates i cebes. Cada mitja hora queden buits, assegura. Que ningú no s’espanti, a les sis arribarà un camió amb allò que pugui faltar. Sobre tot, paper higiènic: l’espai reservat es buida a ritme trepidant. Per què? Ningú no ho sap explicar: cadascú agafa perquè veu que els altres també ho fan. 

Són les onze del matí i la Seu, dèiem, es presenta com és: una ciutat tranquil•la. A la catedral acomiaden Joan Ribolleda, El Truki, tota una institució a la capital alturgellenca: en quina festa major no va tocar? Normalment hagués estat un acte multitudinari. Ara la mateixa família va demanar que es fes en la intimitat; per a més endavant quedarà un homenatge com cal. De totes maneres, algunes persones s’apleguen a la plaça i s’hi acomiaden. Tothom mira de mantenir les distàncies. Des del Bisbat d’Urgell remeten al comunicat penjat a la seva pàgina web sobre les mesures a prendre. En tot cas, les decisions queden en mans de cada rector i cas. Si més no, de moment.

A les botigues del carrer Major les portes es mantenen obertes. Que circuli l’aire. Casualitat o no, no s’hi veu a l’interior més de tres o quatre clients a l’hora. Amb tot, en alimentació asseguren que estan despatxant més que habitualment. “No seria cosa de morir-nos de fam”, diu la botiguera. Una clienta li explica que el seu home, jubilat, emprendrà el vol cap a la caseta que tenen “allà dalt”. Qui s’ho pot permetre no s’ho pensa dos cops, coincideixen totes dues. Al forn confessen que també estan venent molt més pa. 

Pel carrer la gent va i ve. Fa bo. Alguns caminen. El servei de neteja treballa. Al costat de l’estació d’autobusos, dels dos operaris un porta mascareta. 

En arribar al pàrquing de Mercadona és on la situació ja difereix d’un divendres normal: per començar, sembla un dissabte. L’aparcament té poques places lliures i la gent enfila les escales mecàniques cap avall amb carros on la muntanya de productes manté l’equilibri en precari. A dins, ja dèiem, és un formigueig de clientel•la, i qui no tenia pensat carregar, acaba fent-ho. Per si les mosques. Un jove passa amb el nas i la boca cobert per un tapaboques. Uns minuts després es deixen veure dos homes ja amb mascareta. Uf! A la reponedora li diu una coneguda “Avui arribaràs rebentada a casa”. És un no parar. I només porten dues hores oberts. Les prestatgeries es mantenen proveïdes correctament. Només hi ha aquell misteriós buit en el departament del paper higiènic. “Nosaltres en tenim, però en portarem, per si de cas”, diu una dona a l’home que l’acompanya. 

Les farmàcies son un altre punt calent. Alguna adverteix amb un rètol a l’entrada que no hi ha mascaretes ni desinfectant. Entrem en una altra: tampoc no en tenen, des de fa dies, ens expliquen. Termòmetres, que la gent també en compra, de moment sí que els hi queden. Al terra marquen amb una línia vermella la distància de seguretat a mantenir entre el client i les depenentes. Darrere, una altra línia groga senyala el punt d’espera. També han penjat cartells sobre com rentar-se les mans correctament i altres consells útils. “Prenem precaucions i mantenim la gent delicada a recer; els que hem de treballar, fem-ho amb prudència però què hem de fer?”, conclou la professional. 

Amb tota l’activitat lúdica i esportiva pública paral•litzada, algun gimnàs privat manté les portes obertes. Si més no, aclareixen, mentre el departament d’Esports de la Generalitat no els digui el contrari. Però l’activitat s’ha reduït sensiblement: han reduït les classes dirigides i han distribuït gel desinfectant, entre altres mesures. Amb tot, durant el matí molta menys gent s’hi ha atansat. 

Entre el personal del centre hi ha qui treballa aquí però viu a Andorra. Fa el camí invers dels fronterers alturgellencs però comparteix la preocupació: ens tancaran les fronteres?