Hauran sentit a parlar del mistery guess i de ben segur del mistery shopper. També conegut com a avaluador d’atenció al client, almenys per a les empreses que s’hi dediquen i fan estudis de mercat. Una feina que, en principi, pot servir per guanyar uns diners extra o fins i tot per dedicar-s’hi exclusivament, es veu. Això per al qui la fa. I per als establiments hotelers i altres tipus de comerç? Per saber quina és la qualitat del servei, si es compleixen les consignes de la casa i de la marca i quins aspectes es poden o s’han de millorar. A Andorra calen persones que s’hi dediquin, ja que si s’entretenen a mirar portals de feina veuran com n’hi ha algunes que en cerquen específicament per aquí. I si hi contacten, perquè mostren interès en l’oferta, rebran de seguida una resposta perquè tant en l’àmbit del motor com en el de les benzineres estan interessats a rebre la visita d’aquest client misteriós que teòricament no se sap qui és o, millor dit, no se sap quina intenció oculta té per adreçar-se a l’establiment en qüestió.

Hi ha, però, un petit o gran problema. Valorin vostès. I doncs? Si el negoci que ofereix clients misteriosos és espanyol, per exemple, i contacta amb un candidat que resideix a Andorra, en parlar de les condicions laborals informen que no li poden fer contracte de treball ni assegurança ni res que se li assembli perquè viu en un altre país, i casar una cosa amb l’altra es veu que és complicat. I clar, no s’ha de ser negatiu, però si durant la prova d’un vehicle, per exemple, passés alguna cosa, Déu no ho vulgui, qui cobreix qui està exercint de client misteriós? De qui és la responsabilitat del que pugui passar? I si d’altra banda qui s’hi dedica, com que està obligat a fer fotos de les instal·lacions per deixar constància de quin aspecte tenen i si estan netes o brutes o si el venedor de torn porta l’uniforme i la placa identificativa o no, què passa si sorprenen algú fent les fotos en qüestió i li demanen explicacions? Com ha de reaccionar el client misteriós? S’ha de descobrir? Ha de mentir per mantenir-se d’incògnit?

Però anem ara a una altra qüestió important. I quant paguen? Perquè és clar, fer quelcom que no se sap si és legal, il·legal o al límit, potser té una recompensa retributiva que val la pena. Altra vegada, valorin vostès. En el cas d’haver d’anar a un concessionari a interessar-se per un vehicle, la visita, si es pot dir així, es paga a 25 euros. Ara bé, si el que es demana és anar a visitar una benzinera, gairebé que es poden conformar amb les gràcies. I és que abonen el repostatge que inevitablement s’ha de fer, però només 10 euros, i 5 per al desplaçament. I en aquest segon cas, amb la possibilitat real que l’engeguin fent fotos de brutícia o de mànegues mal posades. I que consti que després de la visita en qüestió, s’ha d’omplir un qüestionari. I com paguen? Doncs si té un compte en un banc espanyol, li fan un ingrés. I si no? Tan lluny no hem arribat.