El mòbil als 12? Depèn

A quina edat han de tenir mòbil els nostres fills? Depèn del grau de maduresa i del sentit comú. Va ser potser aquesta una de les conclusions força compartida, si es pot dir així, entre els participants en la primera sessió del fòrum de debat intergeneracional Filant xarxes impulsat per Unicef Andorra i el Comú d’Andorra la Vella. Als 12 anys és massa aviat? Doncs no s’espantin perquè algun dels joves assistents a la trobada d’ahir al Rusc va tenir el seu primer aparell als 10 i fins i tot als 9 anys. I això no és tot, no. Perquè una de les noies va explicar que la seva germaneta de 2 anys se sabia de memòria la contrasenya del seu mòbil. I no s’ho perdin. Perquè si bé ella havia estat matinera també en això de tenir mòbil, no faria repetir l’experiència a la seva germaneta. Però la veritat és que el diàleg que es va establir a partir de les aportacions inicials de Jordi Pérez Colomé, periodista especialitzat en tecnologia al diari El País, i Maria Giró, psiquiatra infantojuvenil del SAAS i responsable clínica de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil, va posar en relleu que no només els adults són conscients de la problemàtica que generen les pantalles entre joves i coetanis. Els adolescents també ho són, cosa que la moderadora del debat, Lídia Samarra, va aconseguir posar en relleu donant-los veu i vot. Sí. Vot també perquè a través d’unes cartolines verdes o vermelles, pares, mares i fills podien adherir-se en un sentit o altre a les preguntes que va llançar.

Parlant de preguntes, no hi va faltar la relacionada amb un tema que està ara d’actualitat. El mòbil ha d’estar regulat a l’escola? La majora dels assistents va aixecar la targeta verda per dir que sí, que cal algun tipus de limitació, com de fet ja existeixen sobretot a segona ensenyança. I en comentar la qüestió, més que sorprès es va quedar el periodista de El País en sentir com una alumna del Lycée explicava que tot i que l’ús del mòbil està prohibit al centre i que fer-ho comporta unes sancions, “la gent fa directes d’Instagram al col·le per insultar el profe”, per exemple. I ho fan des del lavabo, a més. Més divisió d’opinions va suscitar entre els participants al fòrum si el mòbil s’ha de tenir a la tauleta de nit, ben a prop nostre, mentre dormim. Aquí sí que van diferir els més joves dels adults. I van ser els adolescents els que van voler fer valer arguments com ara que el feien servir de despertador o que potser el necessitaven per saber si als seus pares els passava alguna emergència.

El consens va tornar a sorgir en abordar la necessitat d’unes normes compartides a casa a l’hora d’usar el mòbil. Arran d’aquesta qüestió va sorgir el tema de l’exemple que donen o no els pares envers els fills perquè a voltes no es predica amb l’exemple. La sala del Rusc es va omplir i en cap moment va costar la implicació dels participants. Un bon senyal, van comentar alguns, que l’ús del mòbil preocupa i toca repensar què aporta i quines dificultats genera.