El 42,5% dels enquestats en l’Observatori del segon semestre diu que l’habitatge és un problema que els afecta personalment. Segons l’estudi que va presentar ahir el coordinador del grup de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, és la xifra més elevada dels darrers cinc anys. La pressió del mercat immobiliari es reflecteix també en els hàbits de cerca. El 17,7% de les persones que busquen pis declaren que ho fan a qualsevol parròquia, un increment molt substancial respecte al 4,2% registrat el 2023.
 
Fa només tres anys, la demanda es concentrava principalment a les parròquies centrals i a la de Sant Julià de Lòria; ara, s’estén a tot el territori, incloses parròquies com Canillo, Ordino o Encamp. Tal com va subratllar Micó, aquesta dispersió s’explica pel fet que “la gent busca on pot”, per la manca d’oferta i l’augment dels preus, un tema que preocupa un 73,9% dels enquestats, respecte al 70,3% en l’anterior Observatori.

“Abans la demanda es concentrava a Andorra la Vella, la Massana o Sant Julià de Lòria i ara s’estén cap a altres parròquies”, va indicar Micó, que atribueix aquesta tendència a l’encariment de l’habitatge sense oblidar la millora en l’oferta de transport públic.

La inseguretat residencial és especialment rellevant entre les persones que viuen de lloguer. En aquest sentit, un 46% dels llogaters van signar el contracte actual els darrers tres anys i només un de cada tres fa més de cinc anys que viu a l’habitatge actual.

Aquestes xifres alimenten la incertesa davant la finalització de les pròrrogues extraordinàries previstes per al 2027 i expliquen l’augment de la preocupació social, en un context en què els preus del lloguer continuen creixent sense que hi hagi signes d’estabilització.

Un altre element que s’ha de destacar d’entre les dades de l’enquesta és que els preus dels lloguers que tenen un any o menys de vigència, se situen, de mitjana, en 1.332 euros mensuals. Els contractes signats fa deu anys tenen un preu mitjà de 785 euros. 

L’enquesta també conté altres xifres interessants com   el que destinen els enquestats a pagar la casa on viuen, sigui per la renda del lloguer o per la quota de la hipoteca si es tracta d’una opció de compra. La quantitat se situa en 1.012,76 euros mensuals, el que suposa un increment del 5% en comparació a la dada de l’Observatori del segon semestre de l’any passat (963). Per ara, surt més cara la hipoteca (1.136 euros de mitjana) que l’arrendament (991).

Acord d'associació

Respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), un 88% dels andorrans i un 71% dels no andorrans diuen que han sentit a parlar de les negociacions que s’han produït entre Andorra i la UE. 

Entre les persones que n’estan al corrent, un 67% dels andorrans i un 77% dels no andorrans considera que estan poc o gens informats, mentre que el 30% dels andorrans i el 21% dels no andorrans es considera bastant o molt informat. El 35% dels enquestats andorrans que han sentit a parlar de l’acord d’associació i el 42% dels no andorrans creu que aquest acord ja negociat seria molt positiu o més aviat positiu, mentre que el 34% dels andorrans i el 26% dels no andorrans creu que seria molt negatiu o més aviat negatiu.

El 20% dels andorrans i el 26,5% dels no andorrans no saben què contestar. Mantenir els acords actuals amb la UE continua sent l’opinió majoritària tant entre els andorrans (39%) com en el cas dels no andorrans (32%).

Segons les dades de l’Observatori, el suport a l’acord s’ha erosionat de manera clara en l’última dècada. Si fa deu anys existia un ampli consens polític i social a favor d’una integració més elevada amb Europa, avui aquest consens s’ha trencat, amb un descens notable del suport i un augment de les posicions indecises. Micó va opinar que l’entrada de nous partits al panorama polític i la intensificació del debat públic han estat determinants en aquest canvi.

La percepció de l’acord segons les respostes a les preguntes de l’Observatori demostren que les opinions estan molt fragmentades. Una part de la població es mostra favorable tal com s’ha negociat, mentre que una altra és partidària de mantenir els acords actuals amb la UE o per explorar un acord diferent. També creix el nombre de persones que expressen dubtes sobre els efectes reals de l’acord, com ara la immigració, la lliure circulació de persones i l’impacte sobre el mercat de treball i l’habitatge.