El projecte d’un segon bloc de 37 pisos de lloguer a preu assequible de la Borda Nova s’embastarà ja enguany, de manera que l’any que ve es pugui començar a construir. La ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, ho va fer públic ahir en el marc de la taula rodona organitzada per Liberals d’Andorra i l’Institut Ostrom sobre els reptes que té el país, precisament, en matèria d’habitatge.

Així, segons va detallar la ministra, serà en el pressupost del 2025 on es veurà reflectida la primera partida anual de 12 milions que durant els pròxims anys es destinarà a augmentar el parc públic d’habitatge de lloguer.  Ara bé, com que enguany ja hi ha tota una partida pressupostària dedicada a l’habitatge públic, ara es  deixarà tot preparat perquè tan aviat s’iniciï el 2025 es pugui començar a construir. Així, en un parell de mesos, un cop es publiqui el pressupost al BOPA, es procedirà a triar l’arquitecte per concurs de mèrits i es posarà fil a l’agulla al projecte de cara a l’estiu. “I potser cap a finals d’any ja es faria l’adjudicació d’una part”, va remarcar Marsol, que encara va anar més enllà. I és que a més d’aquest segon bloc a la Borda Nova, també a la Massana, en un terreny cedit pel Comú també es podrà iniciar la construcció d’un altre edifici. Però aquest projecte “està molt menys tancat”, va puntualitzar la ministra. 

A més, també “s’adquiriran pisos que surtin al saig perquè el Govern té dret de retracte”, va exposar, de manera que “a poc a poc anem incrementant aquest parc”.  A més, Marsol va deixar la porta oberta que el mateix Govern pugui posar a disposició algun dels terrenys que té en propietat. També va explicar que estan parlant amb el Comú d’Escaldes-Engordany. De fet, sembla que la corporació està disposada a cedir un terreny, però caldria fer-ne una anàlisi per estudiar la viabilitat del projecte a la zona triada. 

Pel que fa als pisos buits, la ministra va declarar que “vol anar pas a pas”, saber qui són i contactar-los per motivar-los que posin els pisos a lloguer. Així les coses, “si poguéssim arribar a uns 600 habitatges del parc públic, ja tindríem molt. Estem en la bona línia, però es necessita temps”.
Quant a les concessions publicoprivades, Marsol va reconèixer que s’han de donar moltes  més garanties als propietaris per assegurar els lloguers, per exemple. “Hem aconseguit que tothom estigui motivat, que és un problema de país i que entre tots hem de solucionar i hem d’afrontar el debat sobre el creixement”. 

“Manca de seguretat”
Precisament, la manca de seguretat dels propietaris va ser una de les qüestions que es va posar a debat durant la taula rodona sobre els reptes de l’habitatge. En relació amb això, tant el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Antoni Bea, com la vicepresidenta del Col·legi d’Agents Immobiliari (AGIA), Sandra Cano, van incidir en la importància d’assegurar unes garanties mínimes per incentivar els promotors a construir habitatge de lloguer. Bea va ser qui va carregar més contra algunes de les mesures aplicades pel Govern per intentar solucionar el problema de la manca d’habitatge de lloguer. En aquest sentit, va reiterar que “tot el que sigui anar contra el mercat és contraproduent”. I és clar, des de l’APBI consideren que la intervenció en el preu dels lloguers és quelcom que desincentiva els propietaris a posar pisos de lloguer al mercat. I si bé va coincidir amb la ministra que hi ha d’haver parc públic d’habitatge, va remarcar que cal saber com s’assignaran aquests pisos de lloguer a preu assequible i com es gestionaran. 

Per la seva banda, el director de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Josep Maria Pla, va reconèixer que el fons publicoprivat “no ha funcionat” de cap de les maneres perquè es va pensar per traure un rendiment financer i no social. Per això, va anunciar que s’està repensant perquè se li vol donar un nou enfocament. També va fer la proposta que s’ha de començar a sortir de les pròrrogues dels lloguers perquè considera que tant propietaris com llogaters estan lligats de peus i mans.