“Servei de dades al núvol. Un nou catàleg d’oportunitats”, així es va titular la jornada que ahir va presentar Andorra Digital a una cinquantena d’empreses, 39 del país i 14 de fora. Recordem que aquesta nova parapública permetrà a les entitats tant públiques com privades poder emmagatzemar i gestionar les seves dades d’una manera no solament més senzilla i eficient, sinó també a un preu més econòmic. Això serà gràcies a la licitació que Andorra Digital –Govern– ha fet amb les empreses Google, Microsoft, Amazon, Oracle i T-Systems, que propicia que els seus serveis estiguin a l’abast del teixit empresarial andorrà i, consegüentment, de la ciutadania.

El ministre de Funció Pública i Transformació digital, Marc Rossell, diu que l’arribada d’Andorra Digital “marca un abans i un després”, ja que “sobretot ajudarà a les petites empreses del país, que representen un 95% de les entitats existents”. Això es deu al fet que “elles, pel seu propi compte, tenen més difícil contactar i treballar amb aquests proveïdors internacionals, i nosaltres els ho facilitem”. A més, val a dir que ni Govern ni la nova parapública rebran cap tipus de comissió pel servei, sinó que “és un bé per a les empreses del Principat i, per tant, per a tothom”.

Una altra qüestió que s’ha posat sobre la taula és si aquestes dades, que ara seran gestionades per companyies externes, tindran garanties de no ser consultades al lliure albir d’aquestes, però Rossell assegura que “la seva seguretat i anonimat estan garantides”. Això sempre que l’empresa andorrana no els doni el consentiment, és clar. Dit en altres paraules, o en paraules del ministre, “serà com l’armari de les set claus de la Casa de la Vall; si no hi són totes, no es pot obrir”, i la clau d’accés, o no, la tindrà l’entitat del Principat. Així que, en principi, les dades que gestionin les empreses estrangeres romandran segures.

La prohibició dels mòbils a les escoles, més a prop

Quan Govern va lliurar l’esborrany del projecte de modificació de la Llei dels drets dels infants i adolescents, tots els grups parlamentaris van presentar les seves esmenes pertinents, entre ells, Demòcrates. Rossell explica que la demanda del partit responia a “una qüestió de redacció del text, i no en una raó de fons”. És a dir, que demanaven que la llei fos més clara en les seves formes “perquè tot quedés ben clar”. Tot i així, també van introduir un possible nou article que també contemplés el text, que és el de prohibir per decret els telèfons mòbils a les escoles del país, i, en aquest sentit, Rossell es mostra certament positiu en afegir aquest punt a la modificació.