El tabac i Andorra, Andorra i el tabac. És gairebé com una història d’amor –o d’odi, això ja depèn– interminable, oi? Bé, doncs ja ho veurem. De moment, sobre la taula hi ha un principi de text per a la que haurà de ser la futura llei del tabac, i ja l’altre dia la ministra de Salut, Elena Mas, en va avançar alguns dels punts que s’estan sospesant. En primer lloc, veiem que el text se separa en dues branques o vessants diferents. D’una banda, tenim aquelles mesures focalitzades o centrades en la salut i, de l’altra, les que afecten directament a la venda del producte, és a dir, als comerciants. Respecte a la primera, tot i que Mas no va donar gaire detalls, sí que preveu potenciar la protecció dels menors i augmentar els espais lliures de fum, tot i que, finalment, la prohibició de fumar a les terrasses encara no la contemplarà. Pel que fa al comerç del tabac, veiem que hi ha certs aspectes que potser no són del tot atractius o convenients per als comerciants, i és per això que molts d’ells no solament no ho veuen amb bons ulls, sinó que estan certament preocupats per si finalment el text acaba considerant algunes de les propostes.

Insistim que encara no està del tot tancat el redactat que es durà al Consell General, però el que va fer saltar les alarmes al sector van ser, tal com explica el president de la Unió de Comerciants Andorrans del Tabac (UCAT), Raül Calvo, el qual va tenir accés al text, principalment dos conceptes. Primerament tenim “la invisibilització de les seccions de tabac dels establiments” i, en segon lloc, “la prohibició de la venda d’algunes varietats”. Pel que fa a la primera mesura, el que preveu no és acabar amb la venda del producte, és clar, sinó reduir-ne la publicitat. Això “no solament afectaria als grans supermercats, sinó també als petits estancs”, els quals es dediquen gairebé de manera exclusiva a la venda del tabac. Per tant, sobre la taula està la possibilitat que fora dels establiments no s’hi pugui anunciar el que s’hi ven a dins, la qual cosa minvaria el volum de clients. Respecte a les varietats, “preveuen prohibir els tabacs aromatitzats”, així com ja està instaurat als nostres països veïns, per tant, “tenim molta gent que puja al Principat a comprar aquest tipus de producte, així que perdríem, també, un volum molt gran de visitants”.

Compte, però, i abans de continuar, Calvo vol deixar ben clar que el que critiquen des dels comerciants és la vessant de la llei que els afecta a ells, ja que “la salut és innegociable”. Així que “a la propera reunió que tindrem amb el ministeri de Salut els plantejarem els nostres neguits, no els que tinguin a veure amb el benestar de les persones, els quals em semblen bé que s’apliquin”. En aquesta línia també es mouen Remy Guasch, de l’estanc Les 1.000 pipes, i Ton Armengol, de La casa dels tabacs. També en aquest sentit, i no ens enganyarem, quan surt el debat del tabac molts són els que advoquen per la seva prohibició total, al·legant que efectivament suposa un perjudici per a la salut del consumidor i per als que estan al voltant. Ara bé, tal com diu Guasch, “també és maliciosa la contaminació dels cotxes, i no els prohibim, o la quantitat excessiva de sucres en determinats aliments, i no hi ha cap llei que n’impedeixi el consum, o l’alcohol, que és tant o més perniciós que el tabac”, per exemple. O, com diu Armengol, i sempre mantenint-nos al marge dels menors d’edat, “cadascú ja és prou gran per saber què fa amb la seva vida”, així que posats a prohibir o limitar allò perjudicial, “doncs prohibim o limitem-ho tot”, diu Guasch.

Parlant dels menors, Armengol comenta que “no cal cap més llei que digui que no se’ls pot vendre tabac o altres productes determinats”, com alcohol o objectes de defensa personal, i explica que al seu establiment “solament ens valen documents oficials en paper, i res d’aquests que es tenen al telèfon”, ja que es poden falsificar. Guasch segueix la mateixa línia, i considera que el focus s’hauria de posar al fet que “molts, el que fan després de no haver pogut comprar-ne en un estanc, és anar a qualsevol màquina dispensadora”, per tant, el problema rau, realment, aquí. El propietari de Les 1.000 pipes també comenta un aspecte del text que té a veure amb la traçabilitat dels productes, la qual, en principi, serà molt més estricta. En aquest sentit, Guasch creu que s’ha de diferenciar el que és una cigarreta d’un cigar pur, “el primer és per vici”, diu, “i el segon per plaer”. És per això que amb aquesta mesura “perdríem molts dels proveïdors que potser no tenen els recursos per instal·lar tota la maquinària o burocràcia que faria falta per tenir un control tant estricte”, així que seria, de nou, un punt negatiu per a ells.

En fi. Com diem, el text encara està subjecte a revisió tenint en compte, en principi, les demandes del sector, i el mateix Calvo comenta que, tot i que “potser soc massa naïf, tinc l’esperança que el Govern ens escoltarà”. I és que, “si no volen que tot se’n vagi en orris, ho han de fer”, perquè “hi ha molta gent que viu del tabac al Principat, no solament els comerciants”, ja que també hi ha molts sectors que es veuen beneficiats pel volum de gent que ve al país amb l’excusa de comprar tabac. 

En definitiva, els comerciants consideren que el primer esborrany d’aquesta llei és “massa radical, ja que ni tan sols a Espanya, per exemple, tenen una normativa tant abusiva”, diu Calvo. Per tant, i tot i que “està clar que això ve donat per tal d’adaptar-se als criteris d’Europa i per anar, d’alguna manera, aplanant el terreny, no cal ser més papistes que el Papa”, considera el president de l’UCAT. “Deixem que siguin altres els que agafin la davantera de les restriccions extremistes i nosaltres, si de cas, ja ho farem més tard”, així com sempre hem acostumat a fer en aquest país... Veurem.