Seguim amb l'aventura papal a la capital catalana. Ahir va ser una jornada més que moguda: al matí a Montserrat i a la tarda a la Sagrada Família. Segurament, si posem les dues ubicacions sobre una balança es tornaria boja intentant decantar-se cap a una o altra banda amb la premissa de quina de les dues és més important per als nostres creients veïns. En tot cas, però, potser no cal fer comparacions; simplement gaudir de totes dues. Recordem que el dia abans va ser l'acte a Montjuïc, i mossèn Pepe descriu que va ser "molt emocionant veure com alguns testimonis s'apropaven al Papa i ell els responia amb el seu suport". I testimonis molt durs, sens dubte, des de persones que havien tingut intents de suïcidi fins a altres que havien patit conflictes familiars a l'alçada de l'assassinat d'una mare per part del pare. A més, destaca l'alta presència de jovenalla, que calcula que era ben bé el 80% de l'estadi.

Però tornem al dia d'ahir. De la nostra cinquantena d'andorrans que en un primer moment van viatjar a Barcelona uns quants ja van tornar al Principat el primer dia. "S'ha de treballar!", recordem que deia Mercedes Campos. Però uns altres encara van fer estada a la ciutat comtal sota el paraigua del Bisbat d'Urgell. Tot i així, a la visita al monestir de Montserrat no hi van assistir, com a mínim, en comitiva. Ara bé, qui sí que va fer acte de presència va ser el bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Josep-Lluí Serrano Pentinat. Ell va seguir de ben a prop a Lleó XIV, i reforça i suporta "totes les paraules que ha dit", diu, especialment les referents a "l'esperit d'acollida, pau i fraternitat a través de la figura de la Mare de Déu".

Però la jornada de Serrano no va acabar aquí, sinó que més tard li tocava concelebrar l'eucaristia de la Sagrada Família amb el pontífex, així com a tants altres bisbes de l'Estat. Però no va ser l'única autoritat referent al Principat que s'hi va apropar; el cap de Govern, Xavier Espot, així com el síndic general, Carles Ensenyat, tenien un parell de places reservades a segona fila, i van ser uns dels 4.000 assistents que hi havia dins de la basílica, els quals s'havien de sumar als també 4.000 que des de fora seguien la cerimònia a través d'una gran pantalla. El Papa va dir la seva homilia, gran part de la qual va recitar en català –tenint en compte que és de Chicago, no està gens malament, la veritat.

Finalment va beneir la torre central i més alta de la basílica, la torre de Jesús, que recordem que mossèn Pepe comentava que aquesta havia estat l'excusa per haver visitat el país veí del sud. I és que precisament aquest any es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, meravellós arquitecte de la Sagrada Família, i tot ha coincidit per organitzar una cita històrica. Dèiem fa uns dies que l'últim Papa que va visitar Barcelona va ser Benet XVI al 2010, així que els fidels creients han hagut d'esperar 16 anys per tornar a veure’n un de prop. Esperem que no hàgim de celebrar l'aniversari de la mort d'algú més per tornar-ne a veure un.