Quan gairebé es compleixen 15 anys de la creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu (l’1 d’agost), el Govern de la Generalitat n’ha aprovat l’ampliació, i s’ha passat de les 69.850 ha a les gairebé 79.317. Aquesta ampliació afecta set municipis de l’Alt Urgell (les Valls de Valira) i el Pallars Sobirà (Farrera, Alt Àneu, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Alins). El projecte s’ha elaborat amb el consens dels municipis de la zona i els sectors ampliats, que són adjacents al Parc i han estat proposats pels ajuntaments i entitats municipals descentralitzades. Aquests sectors o bé contenen valors naturals i paisatgístics d’interès o bé són indrets de reduïda dimensió que havien quedat exclosos del Parc. Els ajuntaments hi veuen beneficis en la promoció i en la conservació i manteniment del medi ambient, i suport a l’hora de lluitar contra projectes que impacten en el territori. Tots coincideixen a reclamar que l’ampliació s’acompanyi de més recursos de personal i finançament. El Govern ha aprovat també el protocol per a la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,6 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha; i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavats. La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat que l’objectiu de l’ampliació és donar coherència a les figures de protecció que ja hi ha en aquest espai (PEIN o Xarxa Natura 2000) i que no eren dins dels límits. Subirà ha afegit que, des del punt de vista de la conservació i la protecció, no canvia l’estatus de les hectàrees ampliades significativament i ha assenyalat alguns dels beneficis que tindran, com l’accés a la capacitat de gestió del Parc i a les tasques que desenvolupen (ajuts ramaders, recuperació de prats de dall o tasques forestals).
