“Portem batallant dos o tres anys ben bons i estem cansats”. Veïns de Castellciutat, pares i mares de fills petits, assenyalen les deficiències del parc infantil, l’únic de què disposen a curta distància (sense haver de caminar vint minuts fins a la Seu) i que s’ha convertit, reconeixen, en exponent d’una sensació d’abandó a què se senten sotmesos. “Portem anys demanant-lo i no ho entenem: tant costa?”, pregunten. I el cas és que la decepció ha estat, per així dir-ho, més punyent, quan han comprovat les millores realitzades per l’Ajuntament. Millores en cursiva, recalquen. Començant per l’intent gens reeixit d’oferir una mica d’ombra als nens que juguen i els adults que els acompanyen: s’han plantat tres arbres que, no sols trigaran anys a complir aquesta funció, sinó que s’han col·locat de manera tan desafortunada, destaquen algunes mares, que destorben precisament en l’àrea que utilitzaven els petits per córrer lliurement jugant a pilota. 

Davant el que consideren un fracàs de la iniciativa municipal, membres de l’AMPA estudien posar-se mans a l’obra i arreglar si més no aquest problema pel seu compte, instal·lant-hi alguna mena d’envelat o para-sol, si s’ho poden permetre. “És un parc on s’està molt bé al sol durant l’hivern, perquè dona a l’oest; però ara que comença a escalfar ja no es pot aguantar, et torres”, explica una de les mares, que aquestes tardes no sap com protegir dels raigs i la calor el nadó de pocs mesos amb què surt al parc mentre l’altre fill gaudeix una estoneta. 

Però les deficiències no es limiten a aquesta, adverteixen. Són unes instal·lacions que tenen ja més de vint anys i necessiten clarament una renovació: pura qüestió de seguretat per als infants. Però l’Ajuntament, critiquen, ha tirat per la via dels pegats, limitant-se a assegurar amb uns caragols el tobogan, que es movia. O tapant el forat de la teulada. “O canviant quatre fustes”, resumeixen decebuts: “és això el que ens havien promès? és que no veuen que està tot molt deteriorat?” La sensació ha estat doblement amarga, apunta una de les mares, quan fa uns dies van veure els operaris treballant-hi i s’esperaven que per fi arribarien les millores. “I això és tot? Es pensen que així ja està renovat? És com si t’estiguessin dient indirectament que t’aguantis”. No demanen, insisteixen, “un gran parc, ja sabem que hi ha pocs nens, però el que tenim, que estigui en condicions”, reclamen. 

I què hi diu l’Ajuntament? “Soc conscient d’aquest descontentament amb el parc infantil”, admet l’alcalde, Francesc Viaplana. “Ara hem fet uns petits arranjaments, però tenim la voluntat de fer-lo nou”. Ho ha retardat el comptar amb el pressupost i els terminis de redacció i licitació del projecte, “però la intenció és de fer-ho enguany”, encara que “no som a temps de fer totes les inversions que voldríem i són necessàries”. 

En el descontentament que reconeix el batlle, els interlocutors del BonDia apunten que el parc infantil és la punta de l’iceberg, una mostra palesa d’una manca d’inversions constant. “Quan paguem els mateixos impostos que a la Seu”, insisteixen. Però es troben amb uns carrers per on no poden circular ambulàncies (els camilleros han de passar amb els malalts a peu) i els bombers ho tindrien pelut per fer front a un foc (han de tirar les mànigues des del fons de la població) o les males condicions del poliesportiu, entre altres deficiències que fan paleses. 

“És cert, a Castellciutat hi ha un dèficit d’inversió molt gran, des de fa molts anys”, torna a admetre l’alcalde. Tot i així, els últims quatre anys s’hi han fet coses, i enumera: el camí de Sant Isidre, el consultori mèdic,  i altres actuacions “Que en calen més i sobretot aquesta del parc s’hauria d’estar fent? cert, però tenim els recursos  que tenim i els hem de repartir per tota la ciutat, però recordo que una de les inversions més grans de la legislatura ha estat el camí de Sant Isidre”, conclou.