El passaport andorrà ocupa el 36è lloc mundial el 2026, amb una puntuació de mobilitat de 159 i una cobertura global del 80,3%, segons el rànquing de Passaport Records. El resultat combina 99 destinacions sense visat, 50 destinacions amb visat a l’arribada o altres fórmules d’entrada simplificada i 10 destinacions amb autorització electrònica de viatge (eTA). En 39 destinacions es requereix visat previ.

Les tres categories que computen en la puntuació de mobilitat sumen 159 accessos. Les 99 destinacions sense visat equivalen al 50,0% del conjunt analitzat; les 50 classificades com a visat a l’arribada o entrada simplificada representen el 25,3%, i les 10 accessibles amb eTA, el 5,1%. Les destinacions en què cal visat representen el 19,7%.

Europa és la regió amb la cobertura més alta per al passaport andorrà, amb un 100,0% d’accés. Dels 46 destins europeus recollits en el desglossament regional, 45 apareixen com a accessibles sense visat i el Regne Unit figura amb autorització electrònica de viatge, amb una estada màxima indicada de 180 dies. No hi ha cap destinació europea classificada com a visat obligatori. En la comparació entre passaports europeus, Andorra ocupa el 34è lloc entre 47 països.

Accés ampli a Amèrica i diferències entre regions

A Amèrica del Sud, la cobertura total arriba al 91,7%, onze destinacions consten com a accessibles sense visat i Guyana és l’única classificada com a visat obligatori, amb opció de visat electrònic indicada. A Amèrica del Nord, la cobertura és del 87,0%, amb quinze destinacions sense visat, tres amb visat a l’arribada o entrada simplificada, dues amb eTA i tres en què cal visat.

Entre les destinacions destacades, els Estats Units figuren amb eTA i una estada de 90 dies, mentre que el Canadà també requereix autorització electrònica i hi consta una estada de fins a 180 dies. El Regne Unit apareix igualment amb eTA i 180 dies. La zona Schengen, en canvi, figura com a accessible sense visat.

El report també detalla el context a Àsia, la cobertura total és del 76,0%. Divuit destinacions són sense visat, disset entren en la categoria de visat a l’arribada o entrada simplificada, tres requereixen eTA i dotze exigeixen visat. Entre els accessos sense visat hi ha la Xina, amb 30 dies; el Japó, amb 90; Geòrgia, amb 360; i Turquia, amb 90. A l’Àsia central, la cobertura és del 80,0%, amb quatre destinacions sense visat i Turkmenistan com a única destinació de la regió classificada amb visat obligatori.

Les entrades simplificades inclouen procediments diferents

La categoria de 50 destinacions d’arribada o entrada simplificada no equival en tots els casos a un visat obtingut físicament a la frontera. El detall del registre inclou fórmules diverses. Austràlia, per exemple, consta amb eVisitor i una estada de 90 dies, i Papua Nova Guinea amb eVisitor i 60 dies. Nepal apareix amb visat electrònic també disponible i una estada de 150 dies, mentre que diversos països d’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà combinen l’entrada a l’arribada amb opcions de sol·licitud electrònica.

També hi ha procediments específics dins de les destinacions que no exigeixen visat previ. Malàisia i Singapur indiquen una targeta d’arribada i 30 dies d’estada, i Tailàndia una targeta d’arribada i 60 dies. Cabo Verde inclou el sistema EASE amb 30 dies, la República Dominicana una entrada amb bitllet electrònic i 30 dies, i Surinam una targeta turística amb 90 dies.

La llista de deu destinacions amb autorització electrònica de viatge inclou els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Corea del Sud, Kenya, Sri Lanka, Nova Zelanda i Israel. També hi figuren Costa d’Ivori, amb una preinscripció indicada per a 90 dies, i les Seychelles, amb registre turístic per a 90 dies. Aquest desglossament mostra que les formalitats electròniques prèvies no són idèntiques en totes les rutes.

La sèrie 2020-2026 mostra canvis anuals

La sèrie històrica del mateix informe situa la puntuació de mobilitat en 114 i el rànquing mundial en el 29è lloc el 2020, any identificat al registre amb l’impacte de la COVID-19. El 2021, la puntuació va pujar a 135 i la posició va ser la 34a; el 2022, a 158 i 35a; i el 2023, a 160 i 39a.

El 2024 la puntuació de mobilitat va arribar a 162, amb el 35è lloc mundial. El 2025 va quedar en 161 i el 33è lloc, mentre que el 2026 se situa en 159 i el 36è lloc. Les dades descriuen variacions anuals tant en la puntuació com en la posició relativa, sense atribuir-ne les causes.

Rànquings de context, entrada a Andorra i reciprocitat

Andorra ocupa el 23è lloc entre 27 països que utilitzen l’euro i el 36è lloc entre 57 estats participants de l’OSCE. En l’indicador de països acollidors, que mesura la facilitat d’entrada que un país concedeix als titulars de passaports estrangers, Andorra figura en el 92è lloc entre 199 països.

Aquest indicador d’entrada no s’ha de confondre amb la mobilitat del passaport andorrà. Els requisits de visat per entrar a Andorra descriuen el flux invers, és a dir, les condicions aplicades als titulars de passaports estrangers que viatgen al Principat, mentre que el rànquing del passaport andorrà mesura l’accés dels seus titulars a altres destinacions.

Els senyals de reciprocitat també separen aquestes dues direccions. Brunei, Grenada, Kiribati, Nicaragua, Saint Kitts i Nevis i Tonga apareixen entre els casos en què els titulars dels seus passaports poden entrar a Andorra sense visat, amb autorització electrònica o a l’arribada, mentre que el passaport andorrà necessita visat per entrar en aquests països.

En la direcció contrària, la llista identifica països els passaports dels quals requereixen visat per entrar a Andorra mentre que el passaport andorrà hi disposa d’una via sense visat, electrònica o a l’arribada. Entre els exemples que figuren al registre hi ha la Xina, l’Índia, Turquia, Qatar, Aràbia Saudita, Egipte, Tailàndia i Vietnam. L’informe presenta aquests casos com a senyals de reciprocitat de les condicions d’entrada, sense establir una valoració política sobre les diferències.

En conjunt, el perfil de mobilitat del 2026 combina una cobertura completa a Europa i als països del Golf amb nivells superiors al 80% a Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, el Carib i l’Àsia central, i percentatges més baixos a Àsia, l’Orient Mitjà, Oceania i Àfrica. Les categories d’accés i els procediments associats permeten distingir entre viatges sense visat, autoritzacions electròniques, sistemes d’entrada simplificada i destinacions que continuen exigint visat previ.