El Pisma preveu la incorporaració de dos psiquiatres i un psicòleg més

El Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) preveu que la incorporació de dos psiquiatres i d’un psicòleg més seria suficient per cobrir les necessitats actuals del servei de salut mental. Unes incorporacions que es plantegen, però, en el marc d’una reorganització dels recursos destinats a l’atenció de la salut mental, en els quals haurien de tenir un paper molt destacat la infermeria i el treball social. Precisament, en el cas de les infermeres caldria almenys la dedicació de tres més tenint en compte l’actual organització dels diferents recursos i encara algunes més si la intenció és canviar el model d’atenció, ja que es pretén crear equips d’atenció comunitària en els quals els professionals que els integrin reforcin la vinculació de les persones ateses als recursos tant si tenen un trastorn mental sever o greu com les que presenten una patologia crònica complexa, o bé les que facin un seguiment de la salut física o les que hagin de controlar, per exemple, els nivells de liti en cas de patir un trastorn bipolar. Així es desprèn de la diagnosi que inclou el Pisma en relació amb els recursos humans destinats a aquesta àrea de la salut al país. 

I és que a Andorra es constata que la pràctica totalitat dels recursos assistencials de salut mental estan associats al centre hospitalari, a la planta -3,  o dit en paraules del propi pla, “estem en un sistema hospitalocèntric”. Una mostra d’això són els hospitals de dia, que estan situats al costat de les unitats d’aguts i en una planta hospitalària, la qual cosa no es correspondria amb una visió comunitària de l’atenció. Només la consulta ràpida d’adolescents en crisi que està situada al Parc Central i el servei de rehabilitació comunitària per a adolescents (SRCA) ubicat al CAP d’Escaldes-Engordany estan fora de l’hospital.  En aquest sentit, l’aposta del Pisma és avançar cap a l’equilibri entre els diversos nivells assistencials i cap a un sistema coordinat comunitari amb visió de conjunt i centrat en la persona, que adapti els recursos a les necessitats d’atenció de cada usuari i que l’acompanyi en el seu projecte vital per facilitar-li el camí cap a l’autonomia i la independència. D’aquí la imperiosa necessitat de canviar radicalment l’estructura actual dels espais físics i dels professionals que s’hi dediquen. Ho va destacar l’assessor del Govern en matèria de salut mental, el psiquiatre Pere Bonet, en el transcurs de la presentació del Pla la setmana passada. I ho va deixar ben clar, la inversió que s’ha de fer en matèria de salut mental passa sobretot per “pensar més en recursos humans que no pas en totxo”.

Increment continuat dels ingressos d’adolescents
Des del 2014, any de la seva creació, la unitat d’hospitalització de psiquiatria infantojuvenil ha atès cada any un major nombre de menors, sobretot d’adolescents. I si el novembre del 2021 ja s’havien registrat 73 ingressos, segons el diagnòstic que inclou el mateix Pla integral de salut mental i addiccions, la xifra total podria ser el doble dels ingressos que es van produir el 2020, quan n’hi va haver fins a 145. Aquesta mateixa tendència a l’alça també s’observa en les consultes externes. Els trastorns de la conducta, el consum de substàncies i les temptatives d’autòlisi són els diagnòstics més prevalents i representen més d’un 30% dels ingressos totals. Tot i que les temptatives d’autòlisi són un dels motius d’ingrés, no es relacionen amb un criteri diagnòstic determinat. El 2020 hi va haver cinc ingressos per aquest motiu i des  del 2014 n’hi ha hagut  pràcticament una xifra constant cada any.