La llibertat religiosa no està plenament garantida en la pràctica quotidiana. És el que assenyala l’apartat N37 del Pla Comarcal de Ciutadania i Migracions, que denuncia una manca de reconeixement estructural de la diversitat religiosa com a component normalitzat de la societat actual. Així, apunta textualment, "existeix rebuig o desconfiança davant la creació d’espais de culte (per exemple, la possible mesquita a Oliana), sovint motivats per desconeixement i prejudicis". Per apuntar immediatament després que "hi ha incompliments o desatenció del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit local".
El document constata per tant que la diversitat religiosa no s’integra de manera sistèmica, i que això genera rebuig i desconfiança davant la creació d’espais de culte, especialment quan aquests estan vinculats a comunitats musulmanes. Així, les autores del pla –La Perifèrica, que va assumir un encàrrec del Consell Comarcal de l'Alt Urgell– apunten a la necessitat de "garantir un accés no discriminatori a espais de culte, evitant traves institucionals, excuses tècniques o vetos informals per part de professionals o propietaris".
El pla continua posant de manifest la necessitat de "prevenir la criminalització i la vigilància selectiva de comunitats musulmanes i dels seus lideratges, especialment per part d’unitats policials o espais de seguretat" i identifica "la necessitat d’abordar la islamofòbia institucional en l’Administració i en els procediments municipals, incloent-hi processos d’inspecció, concessió d’usos, gestió d’espais públics i tràmits de llicències". Com dèiem, tota una sèrie de consideracions que queden aquí literalment recollides del document original, consultable des del web del Consell Comarcal.
Es desprèn del redactat, per tant, que més enllà de la percepció social, l’informe és especialment dur amb les pràctiques institucionals. Hi identifica incompliments o desatenció del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit local, no necessàriament mitjançant prohibicions explícites, sinó a través de traves administratives, excuses tècniques reiterades o vetos informals per part de professionals, propietaris o responsables de tràmits.
El text adverteix que aquesta manera de procedir converteix la llibertat religiosa en un dret condicional, sotmès a filtres implícits que no s’apliquen de manera igualitària a totes les confessions. Per això, subratlla la necessitat urgent de garantir un accés no discriminatori als espais de culte i criteris clars en la concessió d’usos, la gestió d’espais públics i els tràmits de llicències.
Un dels punts més sensibles del diagnòstic és l’alerta sobre la criminalització i la vigilància selectiva de les comunitats musulmanes i dels seus lideratges, especialment en l’àmbit de la seguretat. L’informe assenyala que aquesta mirada, quan no es fonamenta en fets objectius, erosiona la confiança i afebleix la convivència, i identifica la necessitat d’abordar de manera directa la islamofòbia institucional present en procediments administratius i municipals.
El 20 de desembre passat, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va fer una visita institucional a la Seu d’Urgell, acompanyat de diversos alts càrrecs del departament. Segons ha pogut saber aquest rotatiu, la visita va incloure una trobada a l’Oratori Islàmic de la ciutat, on el conseller es va reunir amb el president de la comunitat, Ahmed Kallouch, i amb membres de la junta.
La reunió va servir per intercanviar impressions sobre la realitat de la comunitat musulmana a la ciutat i per posar en valor la seva contribució a la cohesió social i al diàleg intercultural, així com per compartir iniciatives orientades a reforçar la convivència i el respecte mutu.
La comunitat musulmana d'Oliana, un exemple a seguir
El document elaborat per La Perifèrica sí que reconeix l'existència "d’iniciatives comunitàries que busquen espais propis i són capaces de formalitzar les seves demandes a nivell institucional (com és el cas de la comunitat musulmana a Oliana, el grup de suport mutu impulsat a la Seu d’Urgell o el Sindicat d’Habitatge)", però lamenta, d'altra banda, "una participació limitada de les persones d’origen migrant en el teixit associatiu
local", per desconeixement o perquè "algunes associacions mantenen dinàmiques poc obertes". D'altra banda, l'informe apunta sense embuts a unes polítiques culturals molt poc incloents.