El Pla de salut mental preveu el retorn dels adults ingressats fora del país

Una de les accions prioritàries del Pla integral de salut mental i addiccions és realitzar un estudi perquè les persones adultes amb problemes de salut mental que estan ingressades a centres de fora del país puguin retornar a Andorra si és el més convenient per a elles. Es tracta d’un treball que ja fan conjuntament els ministeris de Salut i d’Afers Socials, ha remarcat aquesta tarda el psiquiatre Pere Bonet, que és qui ha liderat la redacció del pla. Ho ha explicat en el marc de la comissió legislativa de sanitat. En relació amb això, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha detallat que actualment hi ha 35 adults ingressats en aquests centres. Perquè això fos possible s’hauria de crear un centre residencial de salut mental que pogués atendre aquestes persones. El disseny d’aquest recurs es podria iniciar el 2022. 

Tot i que encara estarà subjecte a les esmenes que puguin fer els agents implicats en la seva elaboració, el primer esborrany del Pla integral de salut mental i addiccions ja està, doncs, enllestit. La intenció del ministeri de Salut és que a la tardor el Govern l’aprovi, de manera que al llarg de l’any que ve les 62 accions que s’han de desplegar s’hagin començat a implementar, tal com ha explicat Mas. El termini d’execució del pla s’ha fixat per al 2030, encara que entremig hi pot haver modificacions i cada any s’avaluarà almenys en dues ocasions. 

Es tracta d’un pla “ambiciós”, ha dit el ministre, que fuig dels “curterminismes” perquè mira la salut mental “amb un horitzó ampli”, responent així a la interpel·lació d’alguns consellers generals que demanaven accions més concretes i que pretén implementar una estratègia “integral i integrada” perquè la persona rebi l’atenció en el recurs “més adient”. De fet, segons ha assenyalat Bonet, es tracta d’anar més enllà d’un servei de salut mental. Per això es vol reforçar el lideratge i la governança en matèria de salut mental i impulsar serveis d’atenció integrats i comunitaris. Igualment es busca que hi hagi una legislació efectiva i unes estratègies de promoció i prevenció, així com reforçar els sistemes d’informació. Segons Mas, els dos pilars del pla són l’atenció integral centrada en la persona i la comunitària.

El pla s’estructura en sis eixos, 14 línies estratègiques i 62 accions. Però de cap de les maneres s’ha de considerar un document tancat i barrat, sinó que “està viu”, ha recalcat el ministre. Tan viu que, de fet, hi ha línies estratègiques i accions que ja s’han començat a posar en marxa, com l’esmentada, perquè es consideren prioritàries o perquè són de més fàcil aplicació. És el cas de la recent creada Taula de salut mental i addiccions o la contractació d’un psiquiatre més al servei de salut mental. 

També s’iniciarà tot el que té a veure amb formació i recerca o el treball de sensibilització per combatre l’estigma del que suposa estar afectat per problemes de salut mental. Així mateix, s’analitzarà quin és el rol dels psicòlegs en l’atenció a aquestes persones i en quins termes els actes de psicologia han d’entrar a la cartera de serveis. Una qüestió que el ministre ha situat en un context més ampli: el del decret de la cartera de serveis de Salut que s’aprovarà a la tardor i que també inclourà els serveis de salut mental. Igualment es revisaran les prestacions que ofereix la Unitat de Conductes Addictives (UCA) per a l’atenció a menors de 18 anys i noves addiccions, tenint en compte que hi ha d’haver una interrelació entre aquest pla i el de drogodependències

I el retorn dels menors?
Precisament en relació amb els menors d’edat que reben tractament en centres de fora del país, sobretot a Espanya, la voluntat de Salut és poder disposar de recursos per atendre’ls al país, segons Mas. De moment, però, ja s’ha començat a treballar la coordinació amb els centres terapèutics on estan ingressats per fer-los un seguiment i un acompanyament més de prop. En aquest sentit, va explicar que es treballarà per reforçar els recursos ambulatoris que hi ha al país. També en aquest cas s’ha creat una comissió amb Afers Socials i el SAAS “per valorar la possibilitat de retorn d’aquests menors”. Cada any hi ha cinc ingressos de menors de mitjana a centres de fora del país. Precisament aquest és un punt que preocupa algunes de les famílies d’aquests menors perquè consideren que no reben els tractaments adequats a les seves patologies, segons els han fet arribar a les associacions.