El Pla estratègic de turisme de compres ja comença a caminar, i el primer pas serà, com ja s’havia anunciat, la realització d’un estudi de diagnosi del sector comercial i la seva competitivitat. L’acció té com a objectiu captar aquest tipus de turisme i capgirar la tendència a la baixa que ha patit en els darrers anys. El seu desenvolupament passa per millorar aspectes com ara la comunicació, l’oferta, la diversificació de productes i marques i l’embelliment de carrers, així com per fer una anàlisi de les diferents zones comercials per augmentar la seva competitivitat. El projecte, liderat pel Govern, tindrà la participació del sector i dels comuns. Per això ahir es va presentar davant de la reunió de cònsols.

L’estudi anirà a càrrec de les empreses Intueri (que assumirà la diagnosi i el treball de camp) i Cushman & Wakefield (que marcarà l’estratègia d’implantació d’accions de millora a curt, mitjà i llarg termini). Els resultats es donaran a conèixer a finals del primer trimestre del 2016. Segons va indicar l’executiu, les millores que aportarà el pla seran fruit de la comparació del comerç a Andorra amb altres zones d’èxit. A banda, també serà d’utilitat a l’hora que les administracions posin en marxa polítiques.

Els cònsols van destacar que, a banda d’aquesta actuació, el Govern també es va comprometre a buscar solucions per a les parròquies que tenen un flux comercial inferior al d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

En la reunió de cònsols també es va informar dels terminis per posar en marxa l’Organisme de Recaptació Comunal (Orcand). Tot i que la intenció és que pugui començar a funcionar l’abril del 2016, des del mes de gener el Comú d’Ordino ja durà a terme una prova pilot. Serà també a principis d’any quan s’implantarà el sistema informàtic que permetrà a les corporacions començar a treballar de forma virtual, traslladant l’execució als bancs. Per aquest motiu ara s’estan realitzant els treballs tècnics amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) per al cobrament dels tributs i definir el protocol d’embargaments. 

A banda, també s’homogeneïtzarà la normativa comunal perquè totes les ordinacions apareguin al mateix moment, un fet que farà que les dates de cobrament siguin les mateixes en totes les parròquies, encara que cadascuna mantindrà els seus imports específics.

Els cònsols també estan a l’espera de conèixer exactament quants dels expedients que es troben a la Batllia es retornaran als comuns per a l’execució. Sobre aquesta qüestió, i després que Andorra la Vella hagi defensat que només hauria d’assumir els dossiers que s’obrin a partir del 2016, les cònsols majors de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, Montserrat Gil i Trini Marín, que ahir van exercir de portaveus, van informar que estan pendents d’una reunió amb la Batllia i van indicar que caldrà valorar si jurídicament és possible.

Per altra banda, en la reunió de cònsols també hi va comparèixer la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, que va exposar el procediment participatiu del Pla nacional de salut 2020, ja que els comuns tenen un paper destacat en l’atenció primària i la gestió de l’atenció domiciliària. Sobre aquest  darrer servei, les portaveus van indicar que serà cada parròquia la que haurà de valorar si l’assumeix directament o el deixa en mans del SAAS, segons les seves necessitats. Tot i així van destacar la voluntat dels comuns de col·laborar en la reducció de la despesa que comporten els serveis residencials.

Per últim, Gil va informar que després del criteri favorable del Govern als canvis en la llei de transferències dels comuns, el grup parlamentari demòcrata no hi ha presentat cap esmena. El termini per presentar-les finalitza el 17 de novembre.

7.000 € per a un projecte de prevenció d’allaus

Els comuns augmentaran l’aportació a Andorra Turisme de 22.000 a 23.000 euros per corporació per posar en marxa un projecte addicional de prevenció d’allaus, impulsat pel Cenma. Això permetrà classificar el risc d’allaus en tot el territori andorrà i habilitar suports informatius sobre la matèria. Això serà d’utilitat per a tota la població però s’ha posat en marxa sobretot arran de l’increment de les persones que practiquen esquí de muntanya, van dir les cònsols.