Dues bones notícies i una preocupació de llarg recorregut. La primera novetat positiva és que la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu dona llum verd a la cessió a la Generalitat dels terrenys, la parcel·la SUD-1, adjacent a la caserna de bombers de la Seu d’Urgell- necessaris per construir-hi el nou hospital comarcal. D’altra banda, segons informa també Ràdio Seu, el mateix organisme aprova l’informe ambiental que permetrà desenvolupar el polígon industrial d’Organyà, una instal·lació que aquest ajuntament vol que es converteixi en el recinte industrial més gran de la comarca. La infraestructura inclou la construcció de la depuradora d’aigües residuals. I aquesta és la qüestió de llarg recorregut que aflora, perquè es tracta d’una greu mancança a la major part dels municipis de la comarca, especialment Peramola, Coll de Nargó i Organyà. 
 
La manca d’aquestes instal·lacions i el fet que s’estiguin vessant aigües fecals directament als rius fan vorejar el delicte ecològic a moltes poblacions, un tema que ha sortit de manera recurrent per exemple en els plens del Consell Comarcal. 
 
Entre els qui  més han donat la batalla i advertit sobre una situació que qualifica de “greu”, hi ha el conseller comarcal de Compromís i regidor a Peramola, Toni Mas, que des de fa un temps proposa establir una taula de treball i abordar el tractament d’aigües residuals al territori,  una taula conformada per representants de les institucions implicades. 
 
En opinió de Mas, “hem de determinar immediatament un pla d’acció que aturi el presumpte delicte ecològic que s’estaria fent a Peramola i altres pobles de l’Alt Urgell”. La major part dels petits municipis de l’Alt Urgell, recorda, no disposen d’infraestructures bàsiques i obligatòries per al tractament de les aigües residuals. Per tant, aquestes acaben, sense filtre ni tractaments als torrents que finalitzen al riu Segre”.
 
Des dels vuitanta
El problema ve de tan lluny com la dècada dels vuitanta del segle passat. Les depuradores, en casos com el de Peramola, haurien d’haver estat sufragades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), com a compensació pel pantà de Rialb. Però l’entitat hauria aplicat allò de qui dia passa... i quasi mig segle després les aigües brutes continuen anant a parar al riu. Més endavant és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui en va agafar el relleu. Seria aquest organisme qui s’encarregaria, ara, d’executar la depuradora necessària perquè el polígon d’Organyà (la primera fase, a la zona de Vilansat) pugui tirar endavant. 
 
En paral·lel, Mas també ha denunciat en reiterades ocasions que es genera una situació tan absurda i lesiva per a les finances locals, com ara que els ajuntaments hagin d’abonar una taxa anual per les aigües sense depurar que llencen als cursos fluvials. Uns imports que es calculen en funció del nombre d’habitants i que, insisteix el conseller comarcal, es podrien destinar a la construcció de les depuradores.