Hi ha un debat que, pràcticament des que existeix el cinema, ha coexistit amb ell. Veure violència a la pantalla et converteix en una persona violenta? És una pregunta pertinent, és clar. Hi ha molts estudis psicològics que afirmen, o bé desmenteixen, la correlació que hi pugui haver; potser el resultat d’aquests depèn de si a l’investigador en qüestió li agraden o no les pel·lícules de Tarantino, ves a saber. Però en el que sí estarem d’acord, imagino, és en el fet que com més jove ets, més influenciable ets. I què és el que més agrada, crida l’atenció i ennuvola la psique dels adolescents? A aquells que tenen una festa major interna d’hormones constant? Doncs el sexe, és clar. I on es veu el sexe? Doncs, entre altres llocs, a la pornografia.
 
José Luis García, psicòleg expert en comportaments sexuals, diu que a Espanya el 95% dels joves miren pornografia, i del tipus que en consumeixen, el 90% és violent. En la immensa majoria d’ocasions, és a través d’internet que els xavals aprenen com s’hauria de practicar el sexe. Per tant, “molts imiten el que veuen”. El porno és la cocaïna d’internet, diu Garcia. És per això que considera que hi hauria d’haver una assignatura obligatòria des de primària destinada a l’educació sexual, d’aquesta manera tindran les eines per discernir “què està bé i què no”. Ell porta 47 anys fent conferències i xerrades d’aquest tipus, i confessa que veu una autèntica davallada pel que fa a la percepció dels joves respecte al sexe. És una d’aquelles coses curioses de la vida, ja que en el moment de la història que més informació tenim a l’abast, resulta que és precisament quan més desinformats estem. En fi.

La conferència es va fer davant els alumnes de batxillerat del Sant Ermengol, però es va retransmetre en directe a la resta d’alumnes de batxillerat d’escoles del país i també, gràcies a Cooperand, a estudiants de Bolívia. En total eren uns 10.000 espectadors, i els nanos que estaven a la sala van experimentar diverses emocions. En alguns moments hi havia aquell típic ambient –del qual la majoria també n’hem format part quan érem jovenets– que barreja la conya amb la vergonya. “Bua, aquest paio parla de tetes, tio!”. I ji ji per aquí i ja ja per allà. “Tia, que asco!”, i altres expressions. García entén perfectament aquestes reaccions, “són joves, és normal”. Però d’altra banda, es van sentir molts pocs “xist!” dels professors. És a dir, van mostrar interès en el que els explicava el psicòleg navarrès. Es miraven entre ells, comentaven i fins i tot hi va haver algunes preguntes al final de la conferència. En fi, que no va ser la típica excursió que et fa saltar el col·le i ja està, sinó que van estar igual d’atents que a una classe de biologia. Oi que sí, nois?