Treballar al Pas de la Casa té avantatges i inconvenients. Però tal com adverteixen alguns dels empleats, i també exempleats, dels establiments de la població, cal pensar-s’ho molt bé abans de prendre una decisió i dir que sí a una feina. Assenyalen que a la vila encampadana els sous són més alts. En un supermercat, per exemple, es pot guanyar 1.400 euros al mes per vuit hores al dia i treballant sis dies a la setmana, que inclouen tots els caps de setmana. En un hotel d’Andorra la Vella, en canvi, el salari per incorporar-se a l’equip de neteja és de 1.043 euros, per vuit hores al dia i dos dies de festa. Altres opcions: fer la neteja d’apartaments durant sis hores al dia per 975 euros.
Una treballadora del Pas de la Casa accepta que els salaris a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany són més baixos, però afegeix que si es tenen en compte els 164,40 euros del transport i les condicions a la feina, potser val la pena fer el canvi. Fa 30 anys que va venir a Andorra cercant un futur laboral millor. Aquí també hi viu la germana, i totes dues tenen filles adolescents nascudes al país. Però el dia a dia als comerços del Pas de la Casa representen viure per treballar. Marxa al matí i quan torna al vespre la nena ja dorm, com també ho fan els infants dels seus companys i companyes. Amb el marit comparteix el sopar i poc més. I és que cada cap de setmana ha d’atendre els turistes que venen. Tan sols un festiu, a mitja setmana, per trencar la rutina. Voldria trobar alguna feina per poder gaudir del temps lliure amb el seu marit, durant el cap de setmana. Però allà no hi ha oportunitats.
I a això s’hi afegeix la manca de facilitats que ofereix l’Estat, un sentiment estès entre els empleats del Pas de la Casa. L’espurna va saltar amb els canvis en el transport públic fins a la població encampadana, tot i que ja es va viure una prèvia amb el tall de l’RN-22 d’accés a França. Oblit. Aquesta va ser una paraula repetida llargament en aquests dos episodis. Oblit i poc coneixement de les necessitats dels assalariats. Lamenten que per als visitants s’ofereixin totes les facilitats mentre que a la població no se l’atén com caldria. “Perquè els turistes vinguin cal que hi hagi gent treballant”, adverteixen, i deploren que a Andorra “sembla que volen que la gent que hi viu se’n vagi”. Però una cosa tenen molt clara: “sense els treballadors, no anem endavant”.