Diversos tècnics catalans i andorrans estan provant al Principat un sistema pioner per a la detecció precoç d’esllavissades mitjançant un radar mòbil.

El prototip, que estarà a prova fins al 2011 per comprovar-ne l’efectivitat, s’ha pogut posar en marxa a Andorra ja que el projecte va rebre l’any passat una subvenció de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP).


El sistema està basat en un radar mòbil que permet mesurar i comparar distàncies d’una zona en diferents intervals de temps, per calcular si s’ha produït algun moviment a la vessant de la muntanya, i preveure d’aquesta manera els possibles despreniments. L’aparell va fer els primers mesuraments dimarts al forn de Canillo, i ahir es va passar una part del matí escanejant la vessant del Forat Negre, a la Solana d’Andorra la Vella.
El director d’Euroconsult, Joan Altimir, que va rebre 12.000 euros de la CTP per desenvolupar el projecte pilot, va argumentar que s’ha optat per prendre les mesures a la Solana d’Andorra la Vella, ja que es tracta d’un nucli important de població on “en els últims deu anys s’ha registrat una mitjana de dos despreniments a l’any”. Així mateix, va sostenir que la zona del Forat Negre és especialment perillosa, ja que “s’hi ha produït el 25% dels despreniments de la Solana dels últims 20 anys”. Els mesuraments al forn de Canillo s’expliquen pel fet que en aquesta zona, on està comprovat que hi ha moviments, ja s’està aplicant altres sistemes de mesurament precoç des de fa temps, de manera que es poden comparar les dades de què es disposa amb els resultats del nou sistema.


En cas que es confirmi l’eficàcia d’aquest projecte, basat en la tecnologia de radar d’apertura sintètica terrestre, el Principat podrà beneficiar-se de diversos avantatges respecte dels sistemes  actuals. A diferència dels anteriors, el nou giny no és estàtic, sinó que es pot canviar de lloc, permet fer mesuraments en zones rocoses i, cosa que és més important, permet tenir “una visió de tota una àrea afectada”, sempre que l’aparell estigui a una distància de la muntanya no superior a 4 quilòmetres.

Actualment tan sols existeixen tres radar d’apertura sintètica terrestre i sols s’han utilitzat a Itàlia, per calcular l’activitat dels volcans Estròmboli i Etna, i en algunes zones de Catalunya, entre les quals  la muntanya de Montserrat.