El professorat considera que la realitat que s’està vivint a les aules en relació a l’ús de les pantalles “és un problema urgent i no s’està abordant”, i “malgrat que els experts ho alerten i malgrat que als països veïns s’han pres mesures, a Andorra encara no s’ha fet i anem molt tard”. Consultades tres professores, una de cada un dels sistemes educatius que conviuen al país, apunten que el paper de l’escola és diferent de la reflexió que han de fer els pares en relació a l’ús de les noves tecnologies de la informació (TIC) i assenyalen que hi ha poca educació i conscienciació per part de les famílies, que és d’on agafen exemple els infants i els joves. Així, si en una casa “és habitual que tots sopin amb el mòbil, llavors l’alumne ho veu normal” i es converteix en un hàbit que serà difícil de canviar, assenyala una de les professores. Tot ve perquè augmenten els casos de joves que necessiten atenció psicològica com a conseqüència de l’ús que es fa d’aparells com els telèfons mòbils o les tauletes i de l’anunci fet des del ministeri d’Educació i Universitats en relació a l’estudi de l’impacte de l’ús de les pantalles a les aules.

Les directrius són diferents segons el sistema educatiu, malgrat que en tots ells està prohibit l’ús dels telèfons mòbils en els centres de primera i segona ensenyança. A formació professional i batxillerat hi ha més llibertat d’ús, en principi limitat als períodes d’esbarjo. I, a pesar de la normativa, molts joves troben la manera d’utilitzar-los dins de l’aula sense que el professor en sigui conscient. Són els docents, però, els que fan de pont entre la realitat pedagògica i les normes governamentals. Sigui com sigui, des del ministeri es treballa en un pla estratègic pel bon ús de les tecnologies en l’educació, i s’ha anunciat l’inici d’un estudi de l’impacte de l’ús de les TIC amb enquestes al professorat, a les famílies i a l’alumnat. Encara sense aquest pla elaborat, la situació no és diferent segons el sistema educatiu.
 

Sistema andorrà
Al sistema educatiu andorrà, a partir de segona ensenyança, la tauleta és l’eina principal d’estudi. Una professora de batxillerat de l’andorrana explica que “els aparells electrònics ens ofereixen moltes oportunitats educatives”, però es complica a l’hora de supervisar l’alumnat ja que “el professor no pot saber què fa cada alumne amb la seva tauleta en tot moment”. En relació als mòbils, molts alumnes creuen tenir immunitat perquè familiars contacten amb ells, “no hi ha educació per fer un bon ús dels aparells electrònics, no s’han posat límits i ara en paguem les conseqüències”, diu.

El professorat demana “que guardin els mòbils, però no ho fan mai del tot, et gires per escriure a la pissarra i quan tornes a mirar, et trobes algun distret”, comenta. La penalització per aquestes accions es limiten a obrir un full d’incident, acció que segons la docent “té poca repercussió en els alumnes”.
 

Sistema espanyol
Al sistema espanyol, els alumnes continuen amb la metodologia “antiga” (paper i bolígraf), i gaudeixen de la llibertat d’utilitzar els telèfons mòbils al pati. Una professora de secundària i de batxillerat del sistema espanyol ha observat que “els alumnes de l’ESO compleixen millor les directrius, en canvi, els de batxillerat s’ho prenen més a la lleugera”. El fet de no disposar de tauletes, quan es vol dur a terme alguna activitat de recerca a internet, col·lapsa les aules d’informàtica. Però en aquestes, la professora ha constat que els alumnes estan més “engrescats, perquè estan en un entorn més atractiu” i “els crida més l’atenció conjugar verbs en una ‘app’ que a la pissarra”.

Quan arriba l’hora d’amonestar a l’alumne, les ordres són requisar el dispositiu mòbil, entregar-lo al cap d’estudis i avaluar si és convenient trucar als pares per recuperar-lo o tronar-li a l’estudiant a la sortida de les classes. A diferència de l’andorrana, la professora creu que “és una mesura que sí que serveix”, ja que els alumnes es repensen millor tornar-lo a treure. 
 

Sistema francès
Al sistema educatiu francès els mòbils estan prohibidíssims, no es poden utilitzar ni al passadís, ni al menjador, ni al pati. “És un tema molt complicat de controlar”, afirma una professora del Lycée, i recorda el cas d’uns alumnes que van copiar en els exàmens del BAC, perquè anaven al lavabo a consultar les respostes amb els seus mòbils. També afirma haver-se trobat en “situacions violentes i agressives” en agafar-los els mòbils, i ara assegura que ja no es molesta en requisar-ne cap.

El fenomen de digitalitzar l’escola no ha succeït, segons la professora “el que s’ha fet ha sigut canviar el suport dels llibres per un altre (tauletes) més car”. I afegeix que per més que se’ls donin tasques a internet, els alumnes no saben navegar: “si no els dius el que han de buscar, no ho saben fer i aquest problema ve perquè no llegeixen”.

Deixant de banda a l’alumnat, a molts professors els sembla bé l’oposició a la tecnologia a les escoles perquè tampoc acaben d’estar formats i no saben ben bé com funciona, però pensa que “tornar al llapis i paper tindria mals resultats”, seria com tirar enrere en el temps.