Sembla una paradoxa i la memòria del departament de polítiques d'Igualtat ho recull al final de l'apartat dedicat a fer balanç del programa per a la promoció de relacions no violentes com qui no vol la cosa, però des de finals del 2024 qui cobria la plaça de psicòleg finalitzava la seva tasca, així és que des de llavors s'han fet  gestions per poder cobrir-la i ha provocat que "el programa estigui atès únicament pel tècnic d’atenció social amb el que  això suposa de càrrega de feina. A això se li suma que la xifra de casos no afluixa i que probablement aquest tècnic es dediqui a altres tasques dins del departament d'Igualtat.

Entrant al detall de les xifres, una seixantena d'homes van participar en el programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes el 2025, una xifra similar a la del 2024. Si es compara amb el 2018, quan es va posar en marxa la iniciativa, la xifra s'ha quadruplicat, donat que llavors en van ser 15. És una mica aventurat dir exactament quants homes hi han passat en total, ja que alguns són reincidents o bé casos prevalents, però el nombre s'acosta almenys als 150 casos en vuit anys. De la seixantena de casos atesos, un 30% eren nous, un 64% ja provenien de l’any anterior, un 2%  d’anys precedents i un 4% van requerir intervencions puntuals. Pel que fa a la nacionalitat dels participants, un 43% eren  espanyols, un 29% d'altres nacionalitats, un 21% portuguesos, un 5% francesos i només un 2% andorrans. 

El perfil
Tenint en compte les edats dels agressors, la meitat dels casos tenien entre 40 i 51 anys (54%) mentre que un 32% en tenien entre 28 i 39 i un 9% entre 52 i 63. També un 5% atesos eren joves d’entre 16 i 27 anys. Pel que fa al tipus de violència exercida, en la majoria dels casos hi trobem la psicològica (56), la física hi era present en 39 dels casos, en 22 l'ambiental, en 20 la social, en 8 l'econòmica i en 7 la sexual.

En la majoria dels casos, un 77%, els agressors presentaven una relació trencada i la resta, un 23%, no. Atenent  el seu estat civil, la meitat eren solters (49%), un 26% casats, un 16% divorciats i un 9% separats. Pel que fa a la situació laboral, la majoria es trobaven en actiu i només un 7% estaven de baixa laboral, un 4% en recerca de feina i un 3% eren estudiants. 

D’altra banda, dels que tenien fills i filles, un 80% dels casos en tenien d’edats compreses entre els 4 i 18 anys, un 13% tenien fills majors de 18 anys i un 7% entre 0 i 3 anys. Quant als canals d’entrada al servei, un 65% venien derivats de la Batllia perquè s’havia posat una denúncia, un 26% d’Afers Socials i un 9%  hi  accedien per voluntat pròpia. 

Tenint en compte ara la procedència per parròquies, Andorra la Vella encapçala el rànquing amb un 43% dels casos, seguida d’Encamp amb un 24% i Escaldes-Engordany amb un 20%. Un 5% estaven empadronats a Canillo, un 4% a la Massana, el mateix percentatge que es donava a Sant Julià de Lòria. 

Per mitjà d'aquest programa, el Govern facilita als agressors que ho sol·licitin o que hagin estat condemnats per sentència ferma aquesta iniciativa  per al tractament de control i reeducació amb l’objectiu d’assegurar les condicions necessàries per prevenir situacions posteriors de violències de gènere i domèstica.

Manca de pisos i recursos, dificultats per a la integració del refugiats
No és el primer cop que es diu ni serà el darrer. Entre els reptes que s'exposen des del servei per als refugiats es detecten moltes dificultats per aconseguir habitatge i es posa de manifest que es requereix d’un treball molt acurat ja que la integració és complicada per la situació viscuda, la barrera idiomàtica o la manca de recursos, entre d'altres. Així es recull en la memòria de l'àrea de polítiques d'igualtat, que detalla que el servei ha atès des del 2022 un total de 136 nuclis familiars i 332 persones. D'aquests, s'han donat de baixa del servei fins a 63 nuclis familiars i 194 persones. Atenció, donar-se de baixa no vol dir marxar del país, com es veurà a continuació. Ara bé, es fa difícil saber quants d'aquests refugiats són sirians i quants ucraïnesos perquè no es detalla. El que sí sabem són els motius de baixa del servei dels que ho han comunicat i se'ls pot seguir la pista. Així, 71 ho han fet perquè han passat a tenir la residència, 51 la residència i treball, un la residència per nòmada digital i un per treball per compte propi. Un total de 67 han causat baixa voluntària, dos han mort, a un se li ha denegat el sojorn i a un se li ha atorgat la nacionalitat andorrana per naixement.