Afers Socials posarà en marxa ja aquest abril el projecte Radars, que té com a objectiu principal combatre la solitud no desitjada entre la gent gran amb la creació de xarxes de veïns, comerciants, voluntaris i professionals que, treballant conjuntament, poden detectar situacions de vulnerabilitat i oferir suport a les persones que ho necessiten, dirigit a persones majors de 75 anys que viuen soles.

Així ho ha explicat avui la titular de la cartera, Trini Marin, que, acompanyada de la secretària d'Estat d'Afers Socials, Ester Cervós, i del a cap d'àrea de Serveis Sociosanitaris, Montserrat Gil, han detallat que la iniciativa arrencarà, en una primera fase, a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, on ja s'han identificat entre 50 i 60 persones a qui es faria el seguiment inicial, i posteriorment, progressivament, s’anirà extenent a la resta de parròquies. En aquest sentit, Gil ha precisat que Canillo i Ordino tenen ja les enquestes corresponents avançades de manera que es podrien afegir "de cara a l'estiu" mentre després s'incorporaria la Massana i s'acabaria amb Encamp i Escaldes-Engordany.

Marín, que ha agraït a comuns, AR+I, Andorra Telecom, Caritas, Creu Roja, Federació d'Associacions de la Gent Gran i Ajuntament de Barcelona la implicació en el projecte, ha insistit que la iniciativa pretén "fer créixer i reforçar les relacions de les persones grans amb el seu entorn, facilitar el seu accés a recursos del territori i incrementar el sentiment de pertinença al seu barri", i ha deixat clar que "no substitueix els serveis socials ni els sanitaris, que continuarem proporcionant a aquella població que ho requereixi, ni durà a terme intervencions terapèutiques, ni tampoc resoldrà problemes socials complexos" ja que es tracta d'un projecte que complementa els serveis socials existents, que acompanya la gent gran i que crea comunitat".

D'aquesta manera, el ministeri esdevé l’equip motor del projecte, el qual estableix les línies de treball que desenvoluparà la Taula Radars -espai on estan representats Afers Socials, els comuns i els voluntaris- i aquest és l’espai de decisió on, entre tots els actors, es decidiran les accions a realitzar, tant des de l’àmbit de la difusió i sensibilització per augmentar la xarxa radars, la detecció de persones grans, com les activitats per vincular la gent gran amb la societat.

Pel que fa al funcionament de la xarxa de radars, Gil, que va deixar clar que en cas de localitzar alguna situació de risc o vulnerabilitat greu ja "hi ha un protocol establert per tal de derivar el cas als professionals de Govern i comuns que pertoqui", va explicar que els comerços de proximitat, com perruqueries, forns de pa i, especialment, les farmàcies tindran "un paper clau" a l'hora de poder detectar aquestes situacions de risc entre els seus usuaris, un rol que es vol que exerceixin també els veïns, ja siguin d'escala o carrer. "Hem de recuperar el bon veïnatge", ha destacat la cap d'àrea de Serveis Sociosanitaris, que ha detallat que finalment hi haurà la tasca dels voluntaris, setze que ja estan col·laborant amb el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) i cinc que "s'estan formant pel projecte Radars", que seran els encarregats de fer el seguiment telefònic d'aquestes persones, a través de les dues línies cedides per Andorra Telecom, d'entrada de forma setmanal.

Per la seva banda, la secretària d’Estat d’Afers Socials ha defensat la necessitat de posar en marca el projecte Radars tenint en compte l'envelliment de la població, un dels "grans reptes" que ha d'afrontar el país. Cervós ha recordat que, segons dades d'Estadística, a Andorra hi ha censades 14.105 persones majors de 65 anys, el que representa el 16% de la població global, de les quals 3.544 viuen soles i 1.775 d'aquestes tenen 75 anys o més (12,5% de les persones majors de 65 anys).

Així mateix, ha recordat també que de l’Enquesta a les persones grans d’Andorra, elaborada el 2025 per Andorra Recerca + Innovació a petició del ministeri d’Afers Socials per posar el projecte Radars en marxa, s’extrau que de les 4.454 persones més grans de 65 anys enquestades, 325 se senten soles o s’han sentit soles alguna vegada. A més, ha continuat, dels 744 usuaris del servei de teleassistència de la Creu Roja fins a 469 viuen sols i 70 d’aquestes persones no disposen de xarxa social i es troben en una situació greu de vulnerabilitat. Finalment, en aquest cas segons les dades facilitades per Càritas Andorrana, de les 39 persones grans ateses pels seus serveis, 15 persones són majors de 75 anys i viuen soles.