El protocol de fugides de menors quan aquests marxen pe exemple del centre de salut mental de l’hospital o bé de casa seva es troba aturat. Fa mig any que les associacions de salut mental i addiccions van demanar amb urgència que aquest document estigués enllestit i publicat. El motiu? Definir tots els passos que s’han de donar quan un menor s’escapa, inclosa la circumstància que vagi a parar a un dels països veïns.

Segons explica la presidenta de l’Associació de familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma), Rosa Lluís, precisament saber qui pot intervenir en la cerca i com ho pot fer donat que s’entra en la jurisdicció d’un altre estat, és el punt en el qual “ens aturem”. Per això fa ja mig any que es va quedar que en les reunions periòdiques del grup de treball de joves i adolescents amb trastorns de la conducta i addiccions hi participaria un membre de fiscalia per donar resposta a les implicacions legals que pot suposar “a nivell de fronteres” efectuar la recerca d’aquest menor. Per a Lluís es tracta d’“un punt importantíssim”. I “no podem anar esperant”, afegeix, ja que considera que cal tancar aquest protocol per poder-lo posar en marxa donat que afecta adolescents i joves.

Cal recordar que va ser a principis del mes de març quan es va produir la fugida d’un menor que estava sent tractat a la quarta planta del centre hospitalari. Aquest cas va provocar neguit i trasbals per a la família del jove i també per a les associacions. D’aquí que s’insistís en la necessitat de saber exactament quina havia de ser l’actuació en aquests casos, i per això es va acordar que el protocol havia de passar per Justícia, de manera que el text estigui subjecte a la legalitat abans d’aprovar-lo definitivament. I és que “aclarir quines són les implicacions penals” és bàsic. Així ho creu la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio. A parer seu, cal tenir en compte que en la definició d’aquest protocol hi ha “moltes persones implicades” que aborden la situació des de diverses àrees. Assenyala que costa molt avançar en els diversos temes oberts quant a salut mental i addiccions i troba a faltar “treballar més en xarxa”.

Tal com va compartir fa sis mesos la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, una de les propostes que les entitats van posar sobre la taula va ser la necessitat de fer campanyes per divulgar les conseqüències legals per a les persones que recullin menors en serveis com bla bla car, i els traslladin més enllà de la frontera, donat que en ser menors han de portar una autorització dels pares per viatjar.

També es va posar en relleu que quan un menor ha estat protagonista de diverses fugides es consideri una situació “alarmant”, perquè en molts casos acaben creuant la frontera. Igualment van manifestar que la reincidència no s’ha de prendre en va, sinó que s’ha d’actuar amb diligència per retornar el menor a la seva família.


Les entitats, a l’expectativa pel centre polivalent
Les associacions han rebut la notícia sobre el centre de salut mental i addiccions que va anunciar fa un parell de setmanes la ministra de Salut, Helena Mas, amb molta prudència, ja que encara “no tenim detalls” de com serà.

La presidenta de l’Adjra, Sandra Cano, considera que podria ser un pas endavant, ja que pot respondre en part a la reivindicació que es fa des de les entitats de tenir els recursos necessaris al país. En una línia semblant es manifesta la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, ja que en el cas que aquest centre acollís també la Unitat de Conductes Addictives (UCA) donaria resposta a la demanda feta en diverses ocasions de traure aquest servei de l’hospital per la indiscreció que suposa per als usuaris haver de passar per davant de tothom per poder accedir-hi. I tot el que sigui acabar amb el que titlla de “passadís de la vergonya” serà benvingut, conclou.