“El quart, arcaic?! Ni de lluny!”

Els debats sobre la vigència del quart “estan als diaris, potser, però en absolut a la parròquia”. Marina Benazet, a qui acaben de designar segona llevadora, acompanyant Mònica Coste, ho té claríssim. Una altra cosa, puntualitzen, és que a partir de la Constitució s’hagués hagut de desplegar una llei que el regulés i va més que tard. Per tant, segueixen regint-se pels usos i costums, però el quart continua tenint patrimoni (terrenys i l’antic hotel Casamanya) en desús des de fa massa temps, i mentre així sigui prou feina tenen els sis membres que integren aquesta administració que es renova des d’abans del 1593 (si més no, és una de les notícies escrites més antigues que se’n conserva) i que històricament s’ha encarregat de recs i fonts, conreus, pastures i boscos o d’organitzar la cura de malalts i ocupar-se dels camins i la treta de neu.  Per cert, que durant les epidèmies, també les del bestiar, eren els encarregats de notificar les quarantenes. “I políticament, el llevador tenia un poder coercitiu i d’adreçar-se a la Justícia ordinària, als batlles”, puntualitza Coste, que com Benazet ja no és el primer cop que n’assumeixen tasques en el que, recorden, és l’entitat més elemental en l’organització administrativa andorrana. Amb un “enorme valor històric”, insisteixen.
    
“El quart d’Ordino continua tenint patrimoni dominial, que són les terres, i l’hotel Casamanya”, reitera Benazet, així que les seves funcions van més enllà de mantenir una institució amb valor històric. Per exemple, té a dir en qüestions com ara l’establiment de límits de terres, sigui entre particulars o entre parròquies. “I quan la polèmica sobre l’existència dels quarts ha arribat als batlles, aquests han donat la raó als quarts”.
    
El consell que gestiona el quart, encapçalat pels llevadors, té un mandat de dos anys. Persones escollides entre els caps de casa (o qui en delegui, de la família) de nacionalitat andorrana d’Ordino i Segudet. “Abans, quan es feia el Consell de les Talles s’enviava una carta a tots els caps de casa que ens facilitava el Comú”, recorda Benazet per explicar el sistema pel qual s’escullen els membres del quart, cosa que la llei de protecció de dades ja no permet fer. El moment de la designació sí que manté un aire diguem-ne arcaic, diguem-ne tradicional. “Els noms dels caps de casa es posen en paperets dins d’una olla i surten els sis noms més els dels suplents”, per a un mandat de dos anys. En acabar el seu període, els seus noms no tornen a l’olla fins que no s’ha conclòs una volta amb tots els noms susceptibles de ser-ne escollits. Per al dia a dia hi ha una junta administrativa i tots els temes importants, puntualitzen, han de passar per una reunió del quart, una assemblea on les decisions s’han de prendre per majoria de meitat més un.

“Em vaig instal·lar a Ordino fa quinze anys i ja vaig rebre aquesta carta, em va fer molta il·lusió que se’m convidés a formar-ne part sense ser de soca andorrana”, puntualitza Coste, per a qui “és l’únic quart que és absolutament democràtic per fer participar la gent als consells”.
    
Per cert, que la institució ha tingut tradicionalment una elevada representació femenina, expliquen Coste i Benazet, amb noms com Joana Rei, Meritxell Espot, Anna Call o Bernardeta Gaspà.  
    
Donar un ús a l’antic hotel Casamanya és l’etern tema per resoldre. Arribarà en aquest mandat? Ho veuen complicat, reconeixen. “Sens dubte que és una qüestió prioritària, però en la situació present és difícil que arribi ara”, admeten les llevadores. Per la pandèmia i per la manca d’entesa amb el Comú, hi afegeixen. “El quart no té ingressos per posar-lo en funcionament”, reconeixen. Idees? Moltes. Falta que quallin.