Abans de res, vull donar les gràcies per acollir-me com a nova veu d’opinió en aquest diari que uneix andorrans i pirinencs del vessant català. El BonDia és un espai de trobada, i és un honor poder-hi aportar reflexions sobre aquest territori que compartim, estimem i vivim.
Hi ha indrets on la gent parla del temps per omplir silencis, sobretot quan ens quedem tancats amb algú a l’ascensor i no sabem de què parlar.
A casa nostra, saber si plourà o si bufarà el vent del nord no és una curiositat, és saviesa pràctica, heretada i compartida. És mirar el color del cel sobre les nostres muntanyes i endevinar si toca recollir la roba, si caldrà encendre el foc o si diumenge hi haurà neu fresca a les pistes. És observar el cel o veure com les formigues apressen el pas i entendre que l’aigua és a tocar.
A les valls i als pobles del Pirineu, tothom en sap una mica. El pagès, el guia, la padrina, el mestre, el jove que surt amb la bici... tots tenen el seu pronòstic, el seu senyal i les seves fonts.
Aquest coneixement popular, barreja d’observació, intuïció i memòria, és un tresor. Parla d’un vincle profund amb la natura i del respecte per un territori que ens posa a prova cada dia.
Però, com en tantes coses, quan la desinformació entra en joc, el cel es pot enfosquir. De vegades, informació errònia o teories sense fonament s’escampen com un vent de port, fent que aquesta disciplina apassionant, combinada amb trets culturals, es vegi truncada per les veus conspiranoiques. Hi ha qui veu manipulacions o perill allà on només hi ha física, ciència i observació. I això, més que aclarir, ens confon.
El problema és quan la desinformació i, sí, la manipulació, s’estenen. Fer pensar, encara avui, que l’escalfament global és una fal·làcia, que hi ha un control del clima per no sé qui, que la Terra és plana o mil històries que ens trobem avui dia, especialment a les xarxes socials, ens fa recular com a societat i ens empobreix com a persones crítiques, amb poder d’adquirir coneixements científics, reals i, com comentava, d’experiència cultural adquirida.
La meteorologia també és ciència, i la ciència és saviesa. Igual que ho és la tradició pirinenca d’observar, d’escoltar i d’aprendre del nostre entorn. No desprestigiem aquests coneixements verídics, tant els antics com els moderns. Fem-los servir per créixer i per entendre millor el món que ens envolta.
No donem suport a aquells que, només per voler ser escoltats, alcen la veu sense base ni respecte. Perquè al capdavall, el temps, com la veritat, no es pot manipular (com ells diuen). Visca el rigor científic!