L’any 2022 hi havia més casos en desacord (47%) que d’acord (45%) pel que fa al fet que els immigrants al Principat puguin tenir temples propis on practicar la seva religió, segons revela l’estudi sobre la immigració a Andorra que l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) va presentar recentment. En canvi, en les enquestes dels anys 2002, 2007 i 2019 hi havia una major proporció de població a favor (entre un 50 i un 51%) que en desacord (entre un 39 i un 41%), i l’any 2013 les dues opcions estaven pràcticament empatades (al voltant del 44%).

Segons l’estudi de l’AR+I, els homes diuen en major proporció que hi estan d’acord (47%) que les dones (43%), i els més joves (66%) que els enquestats de més edat (34%). Si es mira l’ocupació, els que es mostren més favorables són els estudiants (prop del 63%) i els professionals, tècnics i similars (59%), mentre que els que hi estan menys d’acord són els jubilats (30%) i el personal administratiu (33%).

Els enquestats d’altres nacionalitats (52%) i els que tenen estudis universitaris (50%) també diuen amb més freqüència que hi estan d’acord, però les diferències no són estadísticament significatives. Segons els anys de residència, destaca que les persones que fa menys de deu anys que viuen a Andorra (49%) o entre 10 i 19 anys (54%) són les que estan més d’acord.

Entre els andorrans, hi ha més proporció que estan en desacord (47%) que d’acord (43%). En aquest sentit, els responsables de l’estudi observen que el percentatge en desacord és més alt entre els andorrans que tenen els dos progenitors andorrans (52%) o els dos progenitors no andorrans (50%) que entre els que tenen un progenitor andorrà i l’altre no andorrà (32,5%), que estan en major proporció d’acord (55%).

L’estudi sobre la immigració a Andorra aporta altres dades significatives. Així, remarca que hi ha hagut un increment de les persones d’altres nacionalitats en el conjunt de la població d’Andorra. En concret, l’any passat, aquest col·lectiu va créixer en prop de 5.000 persones, la majoria llatinoamericans. En canvi, hi va haver una disminució de portuguesos (-2.055), un augment moderat de francesos (+728), també un increment dels espanyols (+2.537) i, per últim, un augment de més de 5.000 andorrans.

A més, el treball de l’AR+I assenyala que hi ha autors que consideren que la igualtat de drets i obligacions com a requisit fonamental per a la integració i la cohesió de les societats. Així, l’any 2023 al voltant del 43% de la població de més de 18 anys tenen dret a vot, com a conseqüència del creixement demogràfic i de les dificultats d’accés a la nacionalitat. De tota manera, a les darreres eleccions generals es va veure la gran pluralitat d’andorrans, ja que un 37% dels electors no havien nascut al país i, dels que hi han nascut, al voltant del 42% no té cap pare de nacionalitat andorrana. El sistema d’accés a la nacionalitat per anys de residència no aconsegueix que hi hagi més volum d’andorrans, perquè dues terceres parts de les persones que porten més de 20 anys no es fan andorrans, sobretot per l’exigència de renúncia a la nacionalitat d’origen.

Per últim, la gran majoria d’enquestats (85%) considera que no s’ha de restringir l’entrada d’immigrants d’alguns països en concret, tot i que magrebins, llatinoamericans i europeus de l’Est són els més rebutjats pel 15% restant.