El relleu generacional al sector agrícola, estable des de fa uns anys

Un dels problemes de les explotacions agràries i ramaderes és el relleu generacional, és a dir, trobar els joves que se'n vulguin fer càrrec per mantenir l'activitat. Engrescar-los perquè es dediquin a aquest sector és un dels grans reptes i les xifres demostren una certa tendència, si més no, a l'estabilitat amb un lleuger increment en els darrers anys. Així, si el 2015 eren 39 les explotacions en què els joves d'entre 31 a 40 anys figuraven com a titulars o delegats, aquest 2022 el total ha ascendit a 46, és a dir, l'any passat eren set més que set anys enrere. Pel que fa a la franja dels més joves, els que tenen entre 21 i 30 anys, cal destacar que la xifra del 2022 és lleugerament inferior a la del 2015, així, si llavors eren nou les explotacions en mans dels joves aquest any passat eren cinc. Es pot veure, doncs, com si bé en la franja dels que tenen menys anys la xifra davalla, augmenta en la següent, en la compresa entre els 31 i els 40 anys. Cal destacar que la gran majoria de les explotacions es troben en mans de persones que estan en edats compreses entre els 51 i els 70 anys.

L'any passat hi havia al país un total de 315 explotacions, 65 de les quals a Sant Julià de Lòria, que és la que més en té, seguida de la Massana, amb 55. En canvi, on menys n'hi ha és a Escaldes-Engordany: 28. Cal afegir, segons les estadístiques del departament d'Agricultura, que 118 d'aquestes explotacions tenen bestiar i les 197 restants, no. En total, el 2022 n'hi havia tres més que el 2021, quan la xifra ascendia a 312.

Entrant al detall d'aquestes explotacions donades d'alta el 2022, tenim, com s'ha esmentat, que 118 tenien bestiar i destaca, en primer lloc, Sant Julià de Lòria, amb 33; seguida de Canillo, amb 22 i Encamp, amb dinou. La que menys en té és Escaldes-Engordany, amb set. Pel que fa a les explotacions sense bestiar, arriben a 197 i en aquest cas és la Massana la que encapçala aquest llistat, amb 41. En segon lloc, es troba Sant Julià de Lòria, amb 32 i Andorra la Vella és tercera amb 30. On menys explotacions hi ha és, novament, és a Escaldes-Engordany, concretament 21.

Per tipus d'activitat, cal destacar que el 67,15% estan destinades a peixeder; un 24,68% al dall; un 5,88% al tabac i la resta d'activitats es troben per sota de l'1%. Així, un 0,69% es dediquen a hort; un 0,68%, al cultiu de patates i un 0,43%, a vinya.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, creu que actualment s’han creat les bases “per assegurar la perennitat de la ramaderia i l’agricultura al país. Quant al relleu generacional, destaca que “tenim joves que han reprès explotacions”. Reconeix que a Canillo hi havia preocupació per aquest motiu però  des d’explotacions d’altres  parròquies s’han reprès algunes explotacions canillenques. També assenyala que s’ha impulsat “moltíssim” la carn de qualitat d’Andorra amb les barquetes i s’ha ampliat el nombre de clients. A més, amb el segell de restaurant tradicional s’ha posat en valor el producte de proximitat i amb la certificació ecològica s’ha apostat pel producte de qualitat. Calvó considera que tots aquests elements i la nova llei d’agricultura i ramaderia ajuden a preservar la ramaderia “que és importantíssima per al nostre país”. 

Apicultura
D'altra banda, cal destacar l'increment que s'ha donat en els darrers anys de les explotacions apícoles. Així, si el 2018 el registre d'explotacions agràries n'incloïa 38 dedicades a aquesta activitat, la xifra l'any passat es va elevar fins a les 43. De manera paral·lela, la quantitat d'arnes també s'ha augmentat i ja se supera les 500, són concretament 543, quan el 2018 eren 427. Per parròquies, és Encamp la que compta amb més explotacions dedicades a l'apicultura, concretament tretze; seguida de Canillo, amb vuit, si bé és Sant Julià de Lòria, que té deu explotacions, la que disposa de més arnes, 203. Una dada també rellevant és que 24 explotacions tenen com a activitat única l'apícola enfront de les dinou on és complementària.