L’única espècie del planeta capaç de passar un mes a la platja i tenir el banyador sec és l’home que passa la seva existència al xiringuito. El que va començar com una forma d’adaptació a l’ecosistema es va convertir en el seu hàbitat natural: quan a l’apartament de lloguer de trenta-cinc metres quadrats hi arribaven a passar el cap de setmana els seus cunyats, la seva sogra i els cosins d’Alpicat, ell se n’anava al xiringuito per retrobar la pau interior. Bé, això deia, perquè de fet se n’anava a prendre un cigaló de Baileys Irish Cream sense que la seva sogra estigués a punt de trucar a Alcohòlics Anònims.

Així, el que va començar sent una forma de supervivència es va convertir en la manera de passar l’estiu i el xiringuito es va convertir en el seu temple, la seva residència, el seu refugi. Allà ha vist totes les edicions del Tour, des de la primera a la cinquena victòria d’Indurian, passant per Lance Armstrong, Froome i Pogačar; ha deixat als jubilats sense la meitat de la pensió jugant a cartes, i ha tastat tots els gelats, seguint l’evolució del Camyjet al Colajet i del Dràcula al Frigopie. Ha sigut dels pocs que ha pogut tastar el Frigurón i dels primers a tastar el Calippo.

Fa acte de presència cada matí al xiringuito dutxat, perfumat i vestit amb una camisa, unes bermudes i unes sandàlies. Hi ha tantes possibilitats de veure’l a l’aigua com a Belén Esteban en un museu, tret que sigui el del bingo. Només trepitja la sorra per anar d’un local a l’altre. Així que el seu poc moviment, afegit a la seva capacitat d’ingesta de sòlids i líquids, fa que si va començar l’estiu amb sobrepès l’acabi com un lluitador de sumo o com Demis Roussos a la seva bona època, i amb el colesterol a punt d’arribar als anells de Saturn.

Per això és la guia gastronòmica de la costa. Sap que si demana gambes al Llop de Mar Volador seran més velles que els anuncis de Rodolfo Langostino, que és millor reservar al Far de Mar Fos, perquè encara que tingui cadires de plàstic amb publicitat de Caja Rural les gambes són fresques. Sap quan actua el Trio Calamidad al Calamar Loco, i que si vols veure una posta de sol com al Café del Mar has d’anar a l’Experience Beach Club Sablazo, que és car però fa mojitos i on ell més que la cançó de Georgie Dann El chiringuito recorda aquella de Serrat (Qué bonito es Badalona) per allò del “merendero lleno de extranjeras medio en cueros” que acostuma ser l’Experience, posta de sol a banda.

Sempre té un xiringuito on passa més estona que en els altres i acostuma a ser el que té més a prop de casa. Hi fa pensió completa. Hi esmorza, dina i sopa, i com que és un home molt considerat al migdia truca a la dona perquè baixi a menjar amb els nens, que ell és molt atent i no vol que la seva Pepi es passi tot el mes d’agost a la cuina. Després fa una mica de migdiada en una gandula que el cambrer li ha reservat com a client VIP.

Passa la tarda jugant al dominó amb uns jubilats de la urbanització i discutint de futbol amb un client sobre les obres del Camp Nou, la inscripció dels fitxatges del Barça i les palanques que activa la directiva blaugrana. Sopa un biquini perquè no vol que a aquelles hores la seva dona hagi de cuinar res. 

Mentrestant, els fills han baixat quatre vegades a dir-li que ha d’anar al supermercat a comprar una garrafa de cinc litres d’aigua, que la de l’aixeta fa una olor estranya i que la dona n’ha begut i té cagarrines. I que a més d’aigua ha de comprar paper higiènic.  Demana una ampolla d’aigua i abans de marxar entra al vàter químic del xiringuito i s’emporta mig rotllo.

Caminarà a poc a poc per tal d’arribar al més tard possible al pollós apartament amb un sofà d’estampats impossibles, d’incomprensibles quadres presumptament mariners penjats a la paret i cobrellits amb unes coloraines que haurien danyat el nervi òptic d’Ágatha Ruiz de la Prada. Mentrestant resa perquè arribi la fi del món, però de fet es conformaria a ser abduït per extraterrestres o perquè irrompi a l’apartament un grapat de terroristes disposat a segrestar-lo. 

Qualsevol cosa abans de ser víctima dels mojitos perpetrats per l’inquilí del pis 28C, de la sangria kamikaze de l’habitant del 47L i del tequila sunrise de l’usuari del 68K.  I, sobretot, sobreviure a la família i a la dona. 

Després d’un estiu a Eivissa li va dir que volia muntar un xiringuito. Ella, més desenvolupada intel·lectualment, sabia que s’hauria de passar el dia a la cuina entre fregits mentre que ell seria el rei del mambo amb una camisa hawaiana. I que s’hi posi flors amb el xiringuito i amb Georgie Dann.