El govern argentí s’està penjant medalles que no li correspon i les autoritats d’aquell país estan aprofitant la peripècia dels temporers repatriats per fer negoci. Es pot dir més alt, però no més clar. Ho explica Liliana (no és el seu nom: demana preservar la identitat, per si de cas), que després de romandre més de seixanta dies varada a Andorra ara l’obliguen a quedar-se encallada catorze més a un hotel de Mendoza, la seva província. A un preu que volta els 30 euros diaris i sense l’opció de confinar-se a casa seva, on no ha de conviure amb ningú i, per tant, no posa ningú en risc. Per cert, que tampoc no li ha valgut esgrimir haver passat aquí el test. 
Amb la Liliana, al mateix hotel i d’altres de la capital de Mendoza, hi ha aproximadament un centenar de compatriotes, que van arribar en el vol organitzat pel Govern amb Sky Andorra i les estacions amb Iberia. I aquí, denuncia, la primera “mentida” del govern argentí: “S’estan posant medalles que no els corresponen i hem de recalcar que ells no hi van fer res, que quedi clar, si us plau.”
Van sortir del Principat el dia 19 a les 22.30 hores, per embarcar en el vol d’Iberia de les 13 hores que es va enlairar des de Madrid i van aterrar en sòl argentí el dia 21, a les 23.45 hores. Un grup de 288 persones. Fins aquí tot va discórrer dins de la normalitat. El caos, que es va sumar al sentiment d’abandonament que ja els acompanyava des de les llargues setmanes estancats a Andorra –“és que d’Argentina no ens van enviar ni un trist sac d’arròs, i va haver-hi gent que s’ho passava molt malament”, per no dir les traves a la seva repatriació– es va desfermar en baixar de l’avió a Buenos Aires. 
“Ens van tenir fins a les dues de la matinada tirats a l’aeroport”. Fred, cansament i un sentiment de ser maltractats cada cop més agut. Hores d’espera sense informació de cap tipus i amb els autobusos esperant a l’exterior. Encara els esperaven vint hores de viatge. Sense cap parada permesa per estirar les cames. Només l’aturada burocràtica en arribar a la seva província. Tres hores més que s’afegien a l’odissea de tornar a casa. En el cas de la Liliana, encara va tenir la fortuna que el vehicle estava en bones condicions higièniques. altres companys van tenir menys sort: a les xarxes es veuen les denúncies sobre la falta de neteja i desinfecció de l’autocar. A banda, una part dels que tenien Mendoza com a destí es van veure sotmesos a un llarg periple per altres províncies. 
El següent clau el va clavar el governador de Mendoza: estan obligats a aïllar-se catorze dies. Però ha de ser obligatòriament en un hotel, una despesa que han de desembutxacar el centenar de temporers d’aquella zona: 2.000 pesos per dia, impostos a banda, que venen a ser prop de 30 euros. Sumat a les despeses de l’estada a Andorra durant un parell de mesos sense treballar –més el vol de repatriació, encara que les estacions, apunta, han ajudat amb la meitat de l’import dels bitllets– poc estalvi poden fer per sobreviure els pròxims mesos: ja comencen a tenir coll avall que la temporada d’hivern al seu país quedarà anul·lada. “I jo tinc el meu pis, buit, on podria confinar-me, però penso que el que volen és fer negoci amb nosaltres.”