L’olor de crema solar. La guingueta. Banyar-se en un riu. Recordar la infància.  Posar-se trist al final. No a tots els planetes hi ha estiu, està en funció de la inclinació de l’eix de la Terra, generada per la formació del planeta. D’aquesta manera, l’astrofísica precedeix Georgie Dann i a les fotos a la platja d’Ana Obregón. 

Però a l’estiu bona part de la gent té vacances, especialment a l’agost, i això és el que li proporciona la seva aura mítica però també els seus problemes. Incendis forestals, ciutats desertes, insolacions, el retorn de Letícia Sabater, aeroports al límit i col·lapses de trànsit.

Com els de l’agost de 1986, ara fa quaranta anys a Andorra. Van coincidir les obres a l’antiga C-1313, les de la carretera del Port d’Envalira i les de l’N-145. A més, a la C-1313 els dies en què més s’accentuen els inconvenients eren els dimarts i els dijous, quan a la tarda l’empresa constructora tancava la carretera per efectuar-hi els treballs. Els talls es produïen a la zona de la Ouera, a vuit quilòmetres de la Seu.

 Els primers dies d’agost, al Pas de la Casa es van formar cues de més de 10 quilòmetres a banda i banda de la frontera. A la hispanoandorrana es van comptabilitzar fins a 30 quilòmetres de retencions. La gendarmeria esmentava que des de principi d’agost hi havia uns sis mil cotxes diaris d’entrada a Andorra, i els mateixos de sortida.

Al Riu Runer, l’administrador calculava que cada dia hi passaven uns catorze mil vehicles de pujada i de baixada. En alguns moments punta s’havien aplegat cinc mil cotxes en una hora. “Davant d’aquesta allau tan imponent, tan sols fem un control selectiu de cotxes”, explicava l’administrador.
 
En total, travessaven Andorra, sense fer-hi nit, uns cent mil turistes aquests dies d’agost. Els hotelers coincidien a constatar que en aquesta època de l’any molta més gent buscava habitació que els anys anteriors, i que alguns hotelers calculaven un increment d’un 20 per cent de turistes aquell estiu. Els dos-cents cinquanta hotels d’Andorra estaven completament plens. No estava disponible ni una sola habitació, no tan sols a les parròquies centrals (Andorra la Vella i Escaldes-Engordany) sinó també als punts més allunyats com al Serrat.

No hi havia Cirque du Soleil, Caldea, Pont Tibetà de Canillo ni Naturland, però la gent es desplaçava majoritàriament per fer compres. Fins i tot alguna actuació musical feia pujar gent. 

Com enguany, el Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany va tenir Paquito D’Rivera però el record d’aquell agost del 1986 va ser per un concert que es va fer al ja desaparegut camp de futbol d’Aixovall. Arribar-hi amb cotxe també va ser agònic i el col·lapse va ser espectacular. Segons els organitzadors hi van anar més de 2.500 espectadors. El va organitzar la Conselleria de Turisme i Esport, que encapçalava el lauredià Josep Miño, que ocupava el càrrec des del mes de gener. Han passat quaranta anys. Al cantant li devia agradar tant el país que ha tornat per instal·lar-s’hi. El concert de Miguel Bosé va ser un èxit.