La Sara, el Josep i el Jordi celebren Tots Sants com mana la tradició: amb flors i al cementiri. En algun moment, és inevitable l’emoció.
A primera hora feia fred i estava tapat. De mica en mica, ha sortit el sol, com és habitual un dia de Tots Sants. Al final, fins i tot feia calor. Només arribar al cementiri nou d’Andorra la Vella, a Santa Coloma, es veu l’aparcament pràcticament ple. El trànsit de gent que entra i surt és constant, però en cap moment massa nombrós.
Només entrar es veu una senyora gran caminant, amb un ram de flors ufanós als braços. Va acompanyada i es va aturant als bancs per descansar. Li costa una mica caminar. L’acompanyant va fent feina. La Sara finalment arriba a la tomba, a ple sol i amb arbres a prop, el lloc és agradable. Té 76 anys i assegura que va al cementiri sovint, no només per Tots Sants. Porta flors al marit, el sogre, la mare, la tieta i la sogra, així que “tinc feina”, reconeix. “El ritual que segueixo sempre que vinc és portar unes floretes, resar i netejar una mica el nínxol”, tot i que està bastant net. “Et sents sostingut per la gent que tens a l’altra banda, i estimes i t’estima”, afirma just abans d’emocionar-se.
Una mica més enllà, en una zona amb més ombra del cementiri, es pot veure una família al complet: matrimoni amb dos fills petits, la parelleta. En Josep, el pare, té 35 anys. “Hem vingut amb els nens per visitar la família; portem unes flors i ells afegeixen dos detallets, amb l’objectiu que recordin les persones estimades. Quan són més petits, no entenen les coses, però a poc a poc ja van entenent que aquí estan els éssers estimats”, argumenta davant l’atenta mirada dels petits. Amb els nens venen cada any per aquestes dates, però ell hi ve cada mes, ja que treballa a prop. “Quan vinc sento orgull, perquè això és part de la vida, i per aquest motiu penso que ells ho han de viure des de petits com un ritual, vull que normalitzin la mort i que aprenguin a valorar el que som i en el que ens convertim”, sentencia.
El matí va avançant i cada cop s’acosta més gent al cementiri. A mesura que passen les hores, el temps acompanya cada vegada més. Fins i tot cal treure’s la jaqueta si es té la sort d’estar a ple sol. A prop de la família s’entreveu un matrimoni gran carregat de flors. En Jordi, de 76 anys, explica que ha vingut perquè “és un dia tradicional per recordar la família en presència, tot i que els recordes tot l’any, però Tots Sants és un dia assenyalat”. Ve a veure els pares, els germans i els sogres, normalment només per aquestes dates. “Portem un ram de flors per a cadascun, tampoc no massa, perquè ocupen molt espai i s’assequen de seguida si no ho regues”, assegura. A més, “recordes com eren les persones que vens a veure i les coses que havíem fet plegats”. Un ritual que busca un sentit per als que encara hi són en base als que ja han marxat.
