Els expedients relacionats amb la Cambra del Saig són els majoritaris dintre de l’àmbit de la Justícia, segons recull l’informe del Raonador del Ciutadà de l’any 2020, publicat aquest mes al butlletí del Consell General. Així, dels 15 dossiers referents a l’àmbit judicial, 13 tenen a veure amb el Saig, ja sigui perquè no s’està d’acord amb la seva actuació pel que fa als embargaments o bé per manca d’informació o bé per estar molestos a causa del tracte rebut. En aquest sentit, cal recordar que el 2019 van ser 11 els expedients relacionats amb el Saig i que el Raonador en l’exposició de l’informe que va fer el gener de l’any passat posava l’accent en la necessitat de reduir els embargaments a causa de la pandèmia.
Embargat abans d’hora?
Un dels casos exposats per la institució en el seu informe és el d’un home que es queixa mostrant el seu desacord amb l’actuació de la Saig, ja que va procedir a l’embargament del seu compte en data 27 de novembre abans que el Batlle resolgués en data 6 de desembre l’incident d’execució que va iniciar en estar en desacord pel deute que se li reclamava. Finalment, amb la documentació presentada per la Saig es va poder comprovar que l’embargament no s’havia portat a terme, però sí que els diners del deute requerits havien quedat retinguts al compte bancari de l’home i que per tant per a ell era com si ja estiguessin embargats.
En un altre dels casos, la queixa té a veure que la persona embargada va ser informada que ho seria. En aquest cas, la Saig va respondre que atenent al volum d’execucions administratives, era del tot inconcebible que es pogués trucar a tots i cadascun dels executats.
Els honoraris dels advocats no es faciliten, diu el Col·legi
La política actual del Col·legi d’Advocats és la de no facilitar els honoraris que cobren els lletrats pels diferents serveis, ja que es considera que és una qüestió de caràcter intern, i més tenint en compte que aquests estipendis només s’apliquen en cas de condemna en costes i per dirimir conflictes entre advocats. Aquesta és la resposta de la institució a una demanda d’informació tramesa pel Raonador perquè diversos ciutadans s’havien adreçat a ell demanant aquestes tarifes, ja que el col·legi no els ho havia facilitat i consideraven que aquesta informació hauria de ser de caràcter públic i no privat.
27 visites a interns de la presó i dues queixes tramitades
El raonador del ciutadà es va desplaçar reiteradament al centre penitenciari a fi de donar curs a les demandes que els interns li van voler fer arribar, tal com deixa constància al seu informe anual del 2020. Aquestes demandes les van fer arribar per mitjà d’un formulari. De tota manera, en ocasions no han estat objecte d’obertura d’expedients aquestes consultes, ja que la seva actuació ha estat en un altre àmbit, explica, el del “suport moral”. Així les coses, el raonador va visitar el 2020 un total de 27 interns i quant als expedients, en va obrir dos, un dels quals té a veure amb un intern que compleix pena fora del país, al Centre Penitenciari de Lleida. Així, aquest home s’adreçava a la institució perquè els seus fills romanien sota la custòdia de l’Estat a La Gavernera i com que comptava amb l’autorització del centre penitenciari Ponent de Lleida per poder realitzar una videoconferència amb ells, ho havia demanat des de feia mesos a La Gavernera però li havien dit que no tenien els mitjans tècnics necessaris per realitzar-la. Un cop el raonador s’adreça a l’àrea de suport als joves tutelats i extutelats, li notifiquen que en tractar-se d’un expedient judicial encara obert havia de ser el batlle de menors qui ho autoritzés, cosa que va demanar l’intern un cop rebuda del raonador la informació sobre la seva demanda. De tota manera, el reclús podia parlar telefònicament amb els seus fills tots els diumenges amb supervisió dels responsables de La Gavernera.
El segon dels expedients té a veure amb un escrit de queixa tramès al raonador per un intern del centre penitenciari de la Comella en què informava que havia estat intervingut quirúrgicament el dia 9 de març, i que va ser agredit per un agent de policia just davant de l’ascensor que donava accés a la planta on estan ubicades les cel·les dels presos, per la qual cosa va presentar la corresponent denúncia. El raonador es va adreçar a la direcció del SAAS, que li va comunicar que en cas d’existir les filmacions del 9 de març entre les 19 i les 20 hores, en base a l’article 24.2 de la Llei de seguretat pública, l’accés immediat a les filmacions estava reservat a l’autoritat judicial competent i als membres del cos de policia per a les finalitats d’investigació d’infraccions penals o administratives. Per tant només podrien donar-li accés a les imatges per requeriment de l’autoritat judicial i que els enregistraments de les càmeres de seguretat es guardaven durant un període màxim d’un mes.