Per què puja el preu de l’habitatge? Per què és un bé tan escàs? Són preguntes que porten de cap la ciutadania i una classe política incapaç de resoldre una crisi... que tampoc és nova encara que s’agreugi. Que cal pensar-hi, debatre, posar el problema damunt de la taula i examinar-lo des de tots els vessants, està tan clar que aquests dies centra algunes interessants activitats a la ciutat: ahir, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran convocava una jornada a Sant Domènec per exposar com avancen les propostes d’habitatge cooperatiu –cinc– que es desenvolupen a la comarca. Pròximament (s’ha ajornat, perquè estava previst per a la setmana vinent) continuaran, en aquest cas a la llibreria El Refugi, on debatran amb l’autor del llibre El segrest de l’habitatge, de Jaime Palomera. “Viure a les nostres ciutats és com jugar una partida de Monopoly manipulada: uns quants acumulen propietats mentre la majoria lluita per no quedar-se fora. El resultat? Una societat cada cop més desigual, on heretar o no pot marcar el teu destí”, proposa l’autor, investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).
“Els que controlen el sòl a les zones on hi ha les oportunitats i on la gent necessita viure gaudeixen d’una posició privilegiada: posseeixen un actiu que s’escapa de les lleis del mercat. Com que no hi ha competència real, poden fixar el preu que vulguin”, proposa Palomera en el llibre que es presentarà a la llibreria de Canonges. 

Calen incentius fiscals
En uns postulats similars es movien els participants en la taula rodona d’ahir a Sant Domènec: els preus del sòl i els costos de construcció són un fre important de cara a fer factibles aquests projectes d’habitatge cooperatiu que intenten aixecar. Per això, des de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran ressalten la importància de posar en marxa mesures com ara incentius fiscals o facilitar drets de superfície durant períodes determinats.
L’habitatge cooperatiu pot ser una sortida, però en casos comptats: és un procés lent. Per això la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu, Júlia Leigh, considera que cal una tasca d’acompanyament als col·lectius que aposten per impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu, feina que poden fer des d’aquesta organització i també amb la implicació de professionals amb perfils més tècnics. Als implicats els cal treballar aspectes com la governança del grup i els drets i deures que tenen els seus integrants abans d’arribar a bon port. 
Un dels projectes que s’està treballant al municipi de Montellà i Martinet (Cerdanya) s’anomena La Duvella, com ja recollia el Bondia en un ampli reportatge el passat mes de febrer. En aquest cas, s’està explorant la possibilitat que el consistori els cedeixi un terreny per construir un edifici i disposar del seu ús durant 75 anys. Leigh hi afegia que recentment s’han iniciat converses amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per tirar endavant una altra iniciativa i que també hi ha un immoble mirat per fer un altre projecte d’aquest tipus a la vall de la Vansa. També al municipi de Ribera d’Urgellet hi havia un grup interessat a aixecar una d’aquestes iniciatives; en el seu cas, comprant un immoble en desús. 
Participava també la directora de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Amàlia Sanz, que recordava que en aquestes comarques de muntanya no hi ha “tant sòl disponible perquè es facin habitatges”, tenint en compte aspectes com ara l’orografia i la dispersió de la població en petits nuclis. De fet, un dels estudis duts a terme per aquesta institució el 2019 ja detectava que hi havia problemes d’accés a l’habitatge a la zona, posava de manifest.