Segons el servei d'al·lergòlegs de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, les al·lèrgies provocades pel pol·len de determinades espècies d'arbres i gramínies fa que el seu servei dupliqui les consultes en l'època de màxima intensitat.

Enguany, aquest pic, sobretot en el cas de les gramínies, s'ha produït una mica més tard que habitualment –entre juny i juliol– pel retard en la pujada de les temperatures i el desglaç. Tot i això, la fertilitat que ha provocat la quantitat d'aigua acumulada aquest hivern ha fet que la vegetació broti densament a tot el país, amb l'augment de pol·len que això suposa. És més, en el poc temps que el captador de pol·lens i espores de la vall central porta en funcionament –un parell d'anys– no s'havien recollit valors tan alts de partícules com els d'aquesta temporada.


La xarxa de vigilància de qualitat de l'aire del Departament de Medi Ambient i el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) del Ministeri de Salut i Benestar mesuren els nivells de pol·len i espores de fongs per mitjà d'un captador situat a la vall central, que es publiquen a www.aire.ad. Aquesta setmana, per exemple, els pol·lens en màxims de concentració, identificats amb un índex de 5 sobre 5 –i per tant, els més presents a l'aire que respirem– són els de gramínies, parietària, pi i xiprer. Segons l'al·lergòleg de la Fundació Althaia, Santiago Nevot, responsable d'al·lergologia de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, el servei 'duplica la seva feina des de mitjans de març fins a finals de juliol' a causa de l'alta concentració d'agents al·lèrgics a l'aire del país.

Nevot explica que la nombrosa vegetació d'Andorra fa que aquí l'afectació sigui alta pel que fa a les al·lèrgies ambientals respiratòries, una malaltia que avui en dia es pot controlar molt millor gràcies als tractaments immunoteràpics. Aquestes teràpies consisteixen en el disseny de vacunes personalitzades per a l'al·lèrgia que pateix un pacient determinat i que funcionen millor que els clàssics antihistamínics, que bàsicament limiten l'aparició dels símptomes com la irritació dels ulls, la rinitis o la hidrorrea nasal. Uns 'problemes molt individuals: persones amb al·lèrgies al mateix tipus de pol·len poden desenvolupar símptomes molt diferents', especifica Nevot.

Els agents més presents a Andorra són els pol·lens del pi, el bedoll, l'alzina o el roure, arbres que, segons Nevot, per culpa de l'alta concentració al país (principalment el bedoll) 'polinitzen provocant molta patologia'. A banda d'aquests, les poàcies o gramínies, una família de plantes herbàcies o llenyoses, molt presents a les zones d'interior, són els responsables de la majoria d'al·lèrgies provocades per l'aire.

Pel que fa als pacients, es tracten de persones de totes les edats que en algun moment han desenvolupat una al·lèrgia a la que ja eren susceptibles per 'predisposició genètica'. 'Pot ser qualsevol persona', explica el doctor Nevot, 'aquella que en el seu sistema immunològic té la mol·lècula que reacciona amb el pol·len en un moment donat'. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre d'al·lèrgics en els països industrialitzats se situa entre un 10% i un 25% de la població. La contaminació ambiental de l'aire potencia el desenvolupament d'aquestes malalties i depèn el lloc on es visqui es desenvolupa a una substància o a una altra.