En el seu discurs amb motiu de la festa de Meritxell, el síndic general, Carles Ensenyat, ha fet una crida a “no donar per fet, ni tan sols trets tan fonamentals de l’Andorra que coneixem com són la continuïtat institucional i l’estabilitat política”. Ho ha dit després de subratllar els esforços fets per avançar com a societat tot mantenint l’arquitectura institucional, la “clau de volta” de la qual és el coprincipat, i que “sempre ha estat fràgil”.

Ensenyat ha valorat el darrer any –entès de Meritxell a Meritxell– com “molt positiu per a la continuïtat institucional” del país, ja que hi ha hagut el nomenament del nou bisbe d’Urgell, i per tant copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano, “fet que garantia la continuïtat”. Un relleu que ha arribat poc després de la mort del Papa Francesc i de l’elecció del nou pontífex, el Papa Lleó XIV. 

I en aquest context ha considerat “encara més rellevant” que el relleu s’hagués fet mentre a Andorra es treballa en la despenalització de l’avortament. Una fita que, d’altra banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que s’estarà en disposició d’assolir aquesta legislatura i que abans de finals d’any ja s’haurà, si no entrat a tràmit parlamentari, com a mínim presentat als grups parlamentaris una solució que compti amb el consens, o si més no “no tingui oposició per part de les institucions concernides”.

Això no és fruit de la casualitat, tal com ha subratllat el síndic general. “La continuïtat institucional i l’estabilitat política han requerit i requereixen un esforç constant, una tenacitat somorta, un mèrit tan imperceptible com necessari”, ha defensat, i així ha  recordat, no només com s’ha treballat per fer compatible la interrupció voluntària de l’embaràs amb el manteniment del coprincipat, sinó també com el coprincipat francès “va emetre certs senyals de fragilitat” coincidint amb la crisi financera del 2008 i després s’ha enfortit el lligam aconseguint, per exemple, que l’actual copríncep, Emmanuel Macron, fes públic per primera vegada un retrat oficial amb la bandera andorrana o visiti la propera tardor (es preveu que sigui el 16 d’octubre) per segon cop.

Així mateix, Ensenyat també ha exposat com la continuïtat institucional i l’estabilitat política no han estat sinònim d’estancament, sinó que han anat acompanyades “de reformes polítiques de calat”, tals com la cooperació i la transparència fiscals, l’obertura i l’homologació de l’economia, o la major implicació en iniciatives de multilateralisme com el Consell d’Europa i les Nacions Unides, l’entrada al Fons Monetari Internacional, i “les diverses reformes internes” com en l’àmbit de la Justícia, els drets laborals o la política social, sense oblidar la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Garantir el demà
Deia el síndic que “res no es pot donar per fet”, i no es referia només a les institucions andorranes. Parlava també de com els fonaments de la democràcia liberal “s’estan posant en qüestió en països de totes les latituds”, i com la Declaració Universal dels Drets Humans “és conculcada fins i tot per països que havien estat un referent i un baluard de la democràcia”. I ho feia després d’assenyalar com “societats que crèiem immunes a l’autoritarisme i al personalisme agafen derives que són, com a mínim, preocupants”.  I davant de tot plegat assenyalava que calen esforços per assegurar la continuïtat institucional “i el foment de tot el que som”, perquè encara que tingui “ritmes lents, gairebé imperceptibles, no vol dir que sigui natural ni gratuïta, o que no requereixi actituds i accions adequades per part dels actors polítics, socials i econòmics”. 

Per això exhortava els consellers, i la resta de presents a la sala del Consell General del Santuari de Meritxell, a pensar en el Dia de Meritxell d’aquí a uns anys “perquè aleshores no es tractarà de saber només quina perspectiva teníem avui, sinó de què vam fer per garantir el demà”, i a començar el nou curs polític prenent “consciència de la fragilitat” i actuant “des d’aquest sentit de la responsabilitat”.