A peu de carrer són freqüents les queixes de la població pels sorolls que produeixen certs cotxes que circulen per les carreteres del Principat. Fins i tot turistes consultats pel BonDia han lamentat que el benestar que es respira a Andorra queda trencat per la fressa dels tubs d’escapament. Hi ha la sensació que aquestes molèsties són cada cop més freqüents. I analitzant les sancions imposades per la policia des del 2019 veiem que efectivament la tendència va a l’alça. Segons es pot constatar, el 2020, un any marcat per l’esclat de la pandèmia de coronavirus, aquestes conductes es van disparar.

El 2019 no es va posar cap multa per emetre sorolls excessius amb el vehicle (els valors màxims estan regulats pel Codi de Circulació). L’any passat, però, ja es va imposar una sanció per aquest motiu i des del gener fins al 30 de juliol del 2021 se n’han tramitat tres. Amb tot, aquestes no són les úniques sancions relatives als sorolls procedents dels vehicles. Així doncs, durant el 2019 es van imposar 10 sancions per conduir forçant les marxes i produint sorolls molestos. L’any 2020 les multes pel mateix motiu es van duplicar (se’n van comptabilitzar 20) i fins al 30 de juliol d’aquest 2021 ja se’n porten 17. 

També els darrers anys s’ha constatat un increment de les sancions per competència de velocitat. Si l’any 2019 només se’n van posar 4, el 2020 van arribar a 18, i fins al juliol d’aquest any ja se n’han imposat 8. La policia, a més, ha multat per conducció temerària que pot crear perill en persones o coses. El 2019 es van imposar 31 sancions per aquest motiu, el 2020 un total de 19, i en el que portem d’any 14.

Segons informa la policia, en “algunes ocasions” el cos ha hagut d’actuar per queixes de sorolls de cotxes en la via pública, mentre que en d’altres ocasions ha estat en l’activitat diària de les patrulles que s’han controlat d’altres casos. 

Les zones on es constaten més problemes d’aquest tipus són les carreteres secundàries. D’aquesta manera, els punts més habituals són les vies d’accés a les estacions d’esquí, com ara Pal i Arcalís, i les carreteres dels Cortals d’Encamp, els Vilars d’Escaldes-Engordany, i la Comella d’Andorra la Vella. 

Consultats sobre aquesta problemàtica, els comuns d’Andorra la Vella i la Massana van afirmar que no han rebut queixes ciutadanes. Qui sí que ha actuat en relació amb la qüestió és el Comú d’Escaldes-Engordany. Fa dos anys el servei de Circulació va rebre queixes des de la zona dels Vilars, que es van traslladar a la policia, que és qui té la competència sobre aquestes qüestions. Amb tot, arran d’això es van emprendre diverses mesures per fer front a aquests casos. El conseller de Vida Cultural i Aparcaments, Valentí Closa, remarca que si s’actua per reduir la velocitat el soroll s’atenua i la sensació de confort creix. És per això que el Comú ha treballat per canviar l’asfalt de la calçada per un que redueix el soroll, ha instal·lat bandes reductores de velocitat en diferents punts, i ha ubicat senyals lluminosos de circulació a 30 quilòmetres per hora a les entrades de les urbanitzacions i les zones escolars. La intenció és continuar instal·lant bandes reductores de velocitat en d’altres punts de la parròquia. A banda s’ha iniciat un treball de conscienciació entre els joves pels sorolls de les motos, encara que en algun cas s’ha demanat el servei d’ordre. Tanmateix, el Comú ha rebut més queixes sobre la velocitat dels vehicles que no pas del soroll. De fet, el problema del soroll va créixer durant el confinament perquè la gent estava a casa i el sentia més, apunten des del servei de Circulació.

Per què fan soroll?
Però, per què fan un soroll eixordador alguns vehicles que circulen per les carreteres del país? Els cotxes tunejats fan soroll perquè modifiquen la línia d’escapament dels gasos del motor a través d’uns kits preparats amb silenciadors modificats o bé buidant els silenciadors. A part de fer més soroll perquè la sortida dels gasos és més directa també augmenten la potència del vehicle. Els kits solen anar acompanyats de modificacions en el sistema d’admissió d’aire del motor, injecció de combustible i reprogramacions de la centraleta que gestiona l’electrònica del motor que modifiquen els valors de diferents sensors per aconseguir augments de potència importants.

Aquests kits solen ser amb certificat d’homologació perquè puguin passar la ITV i es munten en tallers especialitzats. També les marques oficials de vehicles tenen per a segons quins models catàlegs d’accessoris homologats. Amb el certificat del taller, amb el qual s’assegura que la modificació no afecta la seguretat del vehicle i que s’ha muntat seguint les indicacions de la marca, es pot passar la ITV sense problemes.

Ara bé, també hi ha modificacions més casolanes que no ofereixen garanties d’èxit a la llarga però sí que permeten fer molt soroll. Aquestes es fan d’una forma senzilla, eliminant els catalitzadors i buidant els silenciadors. Això, però, suposa problemes amb la ITV.

El cost d’aquestes modificacions depèn del que el propietari del vehicle estigui disposat a pagar, però fàcilment poden arribar a superar els 6.000 euros.