El sotsoficial del cos de policia detingut dimarts al matí com a presumpte autor dels trets contra l’edifici administratiu de l’Obac va quedar en llibertat ahir després que el cas s’acabés resolent ràpidament a través d’una ordenança penal. Aquesta via, que es pot aplicar en els delictes majors penats fins a un màxim de quatre anys de presó, es va utilitzar a suggeriment del batlle un cop el membre del cos va acceptar haver comès els fets. Al policia se l’ha condemnat per un delicte major de port d’arma prohibida al Principat i quatre delictes menors d’amenaces de mort sense condició amb arma, tenint en compte que amb la seva acció pretenia amenaçar i atemorir les persones que treballen en els quatre despatxos contra els quals va disparar.

Així, la pena que haurà d’afrontar és la de tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a tractament psicològic o psiquiàtric, és a dir que no els haurà de complir sempre que durant aquest temps segueixi una teràpia. A banda, se l’ha privat de disposar de permís d’arma de per vida i d’acostar-se a les víctimes, a qui va amenaçar durant tres anys, i se li comissaran les armes i la munició que tenia i haurà d’assumir els costos pels actes comesos. A banda, la condemna també inclou la inhabilitació durant cinc anys per exercir de policia, un fet que no tindrà cap efecte ja que l’autor dels trets s’ha acollit a la jubilació, una possibilitat que preveu la llei de la policia i que des del Govern no s’ha vist amb satisfacció, segons va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca.  Una situació “anòmala, no desitjada i que no és bona per al cos”, va dir. El ministre va assenyalar que aquest és un dels aspectes que es volen modificar de la llei de policia per garantir que un membre del cos no es pugui jubilar en el cas que tingui una causa oberta fins que aquesta no es resolgui, i en funció d’aquesta mantenir-li o no el dret a la jubilació. 

Malestar al cos

La resolució dels estaments judicials ha generat cert malestar al cos de policia, tal com va acceptar el mateix Cinca, que va dir que comprenia la situació. Hi ha qui considera que la pena no s’adequa a la gravetat dels fets. Amb tot, el ministre portaveu va deixar clar que el Codi Penal fixa una condemna pels diferents delictes, i que la pena imposada en aquest cas s’adiu al que dicta, així com a la jurisprudència actual. “No s’està condemnant una persona per sota de situacions similars”, va dir, al mateix temps que va lamentar que fets com aquest hi ha qui els utilitzarà amb la voluntat de deteriorar la imatge de la policia, que garanteix “un dels principals actius del país com és la seguretat”. 

En aquest sentit, Cinca va mantenir que els trets contra l’edifici de la policia és un fet d’“extrema gravetat”, sobretot tenint en compte que el responsable és un membre del cos. Tot i així va insistir que es tracta d’un cas puntual que “no pot esquitxar la credibilitat de tot el cos”. Al mateix temps va destacar la “bona feina” feta per la Policia en la resolució del cas, tenint en compte la rapidesa i discreció amb què s’ha actuat. Cinca també va remarcar que el paper del cap de Govern i el ministre de Justícia i Interior ha estat conforme a la llei, estant al capdavant del cas però deixant treballar els professionals, i va assegurar que Antoni Martí no va parlar amb el policia un cop detingut. 

Quant als motius que van portar el sotsoficial a cometre els fets, el Govern els desconeix  (el ministre portaveu considera que importen poc ja que no hi ha raons que justifiquin un acte d’aquesta mena), com tampoc té coneixement que el cas estigui relacionat amb els trets a la casa de Cinca i a la Borda Raubert, unes investigacions que continuen obertes.

 

Uns quaranta agents afectats per les escoltes

Els agents afectats per les escoltes telefòniques il·legals que es van fer entre els anys 2008 i 2010 a l’edifici de la policia són aproximadament una quarantena. Una desena d’ells pertanyen al Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) i són els que han impulsat la querella criminal presentada al Tribunal de Corts perquè es reobri el cas, després de l’arxivament provisional decretat per la batlle. L’acció, a la qual s’han d’afegir dues querelles més d’agents a títol individual, són contra l’aleshores director del servei, Joan Ramon Peralba, i l’exdirector d’Afers Interns, Ramon Sancho. Des del sindicat es creu que és normal que, per qüestions de seguretat, les converses que arriben a l’edifici quedin gravades, però no que es gravin fins i tot les converses personals dels agents, com va passar.  La querella  considera que els responsables promotors de les gravacions poden haver comès un delicte major d’escoltes il·legals fet per funcionaris.