El TC desestima retirar del tribunal els magistrats Anglada i Baró

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara que demana fer fora del tribunal que jutja el cas de BPA els magistrats Enric Anglada i Concepció Baró. Aquestes recusacions les van presentar les defenses de 9 dels més de 20 processats d’aquesta causa. El recurs d’empara és contra la providència del Tribunal de Corts del passat 5 d’abril i contra l’aute del 30 d’abril, dictats pel president del Tribunal de Corts per una presumpta vulneració del dret a un tribunal imparcial. L’alt tribunal adverteix als recurrents que les recusacions poden paralitzar la justícia andorrana  i que ells ho haurien de tenir en compte. 

Josep Maria Pijuan, president del tribunal que jutjava la causa primera de BPA, va ser recusat per animadversió amb un dels lletrats, Josep Antoni Silvestre. Posteriorment, els advocats d’alguns dels acusats van demanar conjuntament que es renovés tot el tribunal i no només Pijuan per garantir un tribunal plenament imparcial. I per aquest motiu van presentar un incident de nul·litat d’actuacions al Constitucional.
Els recurrents consideraven que no corresponia al president del Tribunal de Corts que havia estat recusat com a magistrat en aquesta causa  designar un substitut d’ell mateix i també reclamaven canviar la totalitat dels magistrats que componien el tribunal i no només Pijuan. És a dir, reclamaven que Anglada  i Baró també quedessin fora de la composició del tribunal. 
La sentència del TC adverteix als recurrents que la figura de la recusació “té per objecte la garantia pel justiciable de ser jutjat per un tribunal imparcial i no d’obstruir, de retardar o de paralitzar l’exercici de la justícia i el desenvolupament del procés; per aquest motiu, correspon als jutges ordinaris apreciar si la demanda de recusació no constitueix un abús de dret”. És més, aquesta sentència recrimina a les defenses que havien de tenir en compte la particularitat del sistema judicial “d’un estat petit com l’andorrà, on les recusacions podrien conduir ràpidament a una paràlisi jurisdiccional del sistema, cosa que infringiria greument el principi de bona administració de la justícia que deriva de l’article 10.1 de la Constitució”, diu la sentència. Anglada, Baró i Richiardi –que substitueix Pijuan– compondran el tribunal en la represa del judici que s’espera per al proper 16 de setembre. 

Inadmès a tràmit el recurs de la dona d’Higini Cierco 

El TC no ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per la dona d’un dels màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, que va ser processada per un presumpte delicte menor de tràfic d’influències per haver enviat durant un període de quatre mesos set whatsapps al telèfon de l’excap del Govern, Antoni Martí, i un a l’exministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, amb contingut que feia referència a l’afer BPA en un to presumptament amenaçador. La recurrent reclamava l’arxiu de la causa i va ser negat per Corts i el Constitucional va admetre el recurs per tenir una decisió fonamentada en Dret. Corts ja va justificar el seu argument i la recurrent considera que se li vulneren drets, cosa que finalment el TC no ha admès. 

Vulnerat el dret a un judici de durada raonable

El Constitucional ha acceptat un recurs d’empara de diversos afectats pel traspàs de comptes a Vall Banc perquè consideren que se’ls ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable. Els recurrents van interposar 18 querelles criminals i dos denúncies contra l’administrador únic de BPA, contra la totalitat dels membres del consell d’administració de l’AREB i contra el representant legal de Price Waterhouse & Coppers. Consideren que la situació dels seus comptes constitueix un delicte. L’alt tribunal considera injustificat que després de 15 mesos no s’hagi pronunciat el Tribunal de Corts sobre l’afer en relació amb el delicte de prevaricació i d’apropiació indeguda. El TC declara que s’ha vulnerat el dret fonamental a un judici de durada raonable i no obliga a resoldre el cas en cap termini perquè el 19 de febrer passat ja es va dictar l’aute de Corts que resolia el recurs d’apel·lació.