El TS confirma que el propietari de les pizzeries no volia matar el soci

El Tribunal Superior ha desestimat el recurs presentat per l’home que va ser agredit pel propietari d’una cadena de pizzeries el juny del 2017. La representació lletrada de l’agredit, que era soci de l’agressor, i la fiscalia van culpar l’empresari del delicte major d’assassinat en grau de temptativa per intentar atropellar el soci per desavinences personals que mantenien des de feia temps. El Tribunal de Corts el va absoldre d’aquest delicte i el va condemnar pel delicte major de lesions doloses causades amb un objecte que podria haver provocat la mort de la víctima. La pena va ser de dos anys i mig de presó, un i mig ferm i un de condicional, així com la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant quatre anys. 
El Superior dona la raó a Corts perquè considera que no hi ha prova que demostri l’animus necandi (és a dir, la intenció de matar). Primer remarca que la trobada entre els dos subjectes va ser casual i no consten amenaces anteriors. També diu que les paraules de l’acusat a la víctima van ser “t’ho hauria dit, t’ho hauria dit”, i que això no constitueix cap amenaça de mort. Que la direcció, la força i el nombre d’atacs que va fer amb  el vehicle (un Audi) per  fer mal a la víctima, que anava amb moto, no prova que volgués matar-lo, i finalment també remarca que l’agredit va presentar policontusions de pronòstic lleu.
L’acusat va donar un “cop fluix”, diu el Superior, que va fer caure el perjudicat de la moto i després “un segon cop contra només la moto per arrossegar-la per terra, i en conseqüència no existia per part de l’acusat ànim de matar, sinó de lesionar”. Aquesta és la principal conclusió que fa que la segona instància doni la raó a la primera i per tant confirma la sentència tant pel que fa al delicte com també a la indemnització sol·licitada.