Una sentència del Tribunal Superior de Justícia dona la raó al Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA), que reclama el retorn a Andorra de dues bessones, filles de pares espanyols i actualment empadronats a Lleida, les quals considera en situació de “desemparament”. El TSJ dona la raó al SEAIA i desestima el recurs presentat pels pares, que sostenen que les menors, i la tercera germana, estan ateses, amb el suport de la seva “família extensa”, afegint que tenen garantit “un seguiment mèdic regular”, i que podran “gaudir d’una propera estabilitat econòmica”. Van aportar el contracte laboral del pare i el contracte de lloguer d’un habitatge. La sala Civil de l’esmentat tribunal rebutja els arguments de la família i ordena “les parts legitimades a instar el retorn de les menors al país, mitjançant els mecanismes de cooperació internacional escaients”.
La sentència relata que el 15 de maig de 2024 el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA) va sol·licitar l’obertura d’un expedient judicial envers les aleshores nasciturus, en poder trobar-se en situació de risc. Les dues nenes van néixer a l’agost i, després de la “constant supervisió de la dinàmica familiar”, el SEAIA va insistir a declarar-les en situació de desemparament, tant a les petites com a la seva germana, nascuda el setembre del 2021 i que es trobava sota la guarda dels seus avis paterns, segons recull el text judicial. 
El mes de gener passat, el batlle va dictar la suspensió de l’autoritat parental exercida pels seus progenitors i va atribuir la tutela al ministeri encarregat de serveis socials. Pel que fa a la germana gran, es va decidir l’acolliment provisional per part dels avis paterns, i amb relació a les bessones, es va determinar que anessin a parar al Centre Residencial d’Acció Educativa. 
Els pares van apel·lar la decisió, fonamentant-se “en entendre que la resolució d’instància conté error en la valoració probatòria”, que “cap dels indicadors de risc que s’especifiquen per part del SEAIA i que són recollits en l’aute impugnat, o no són reals ni tenen incidència real en la seva actuació actual envers les bessones, o ja s’han superat”. 
El Ministeri Fiscal no es va oposar al recurs d’apel·lació interposat. Sosté que “en haver traslladat els progenitors la seva residència fora del territori andorrà amb anterioritat a l’aute impugnat (sic), la jurisdicció andorrana ha perdut la competència territorial per adoptar mesures de protecció respecte de les bessones”. L’aute argumenta que “en territori andorrà les bessones es troben en situació de risc”, mentre no s’acrediti que ha desaparegut.