Un dels principals problemes és que el francès no es reactiva fora de l’escola, com explica Chemarin. “No es parla naturalment a l’exterior, al marge de les classes i sobretot durant les classes, i quan tornem al setembre cal tornar-los a acostumar a l’estructura de les frases i al vocabulari i la seva polisèmia”, les paraules que tenen un significat fora de la classe i un altre dins.  També s’ha de fer la diferència entre el francès de comunicació i l’acadèmic, sense oblidar l’arribada de noves paraules –écoanxiété per exemple, o zaatar (planta originària d’Orient Mitjà), kamishibaï ...– un fet comú a tots els idiomes. “Fins i tot el francès acadèmic no s’ha reactivat a França”, explica la professora de literatura clàssica al Lycée Comte de Foix d’Andorra la Vella. 
El francès és una assignatura del currículum escolar amb un ampli programa, en gran part cultural. Fora de l’escola, sovint els alumnes s’interessen per altres cultures. “Primer de tot, cal que als infants els agradi llegir, i en qualsevol llengua. Els que tenen aquesta tendència natural tenen molt de guanyat, però la majoria dels nostres alumnes no se senten atrets pels llibres”, opina, tot i que creu que els còmics també fan la seva aportació, “perquè hi ha una estructura de frases. Hi ha una base”.
Els darrers anys, i en l’ensenyament dels idiomes, s’ha detectat en els alumnes un nivell baix d’ortografia, de sintaxi i de cultura general, així com dificultats per articular idees i comprendre i resumir els textos. La conferència d’aquest dijous té com a objectiu compartir les experiències de professors de diferents sistemes escolars i reflexionar sobre el lloc i la perspectiva que es dona a la llengua francesa en l’educació a Andorra. Per Caroline Chemarin “s’ha d’acceptar el plurilingüisme i fer un treball d’acompanyament personalitzat a l’infant. El plurilingüisme existeix aquí i a França per la immigració. Hem de canviar la nostra percepció de l’ensenyament del francès tenint en compte l’idioma de l’alumne”, un alumne, afegeix Chemarin, que passa moltes més hores a les xarxes socials, on “no compten les faltes d’ortografia i on predominen les abreviatures”, que aprenent una llengua, en aquest cas el francès. Chemarin, a més d’alertar de la pobresa del llenguatge, anima els pares “a comprovar les hores que els fills passen cada dia mirant el telèfon mòbil, i segur que en són més per dia que hores de classe de francès per setmana”.
 Organitzada amb motiu del Dia Internacional dels Professors de Francès, aquesta conferència, que s’inclou a les activitats de la temporada cultural que organitza l’ambaixada de França, té com a objectiu compartir les experiències de professors de diferents sistemes escolars. La cita és al Gran Plaza Hotel d’Andorra la Vella (20 h).