Una esmena al projecte de llei del pressupost i posteriorment a la modificació del text de la CASS han de permetre que els autònoms que tenen un deute amb la parapública puguin gaudir de cobertura sanitària mentre satisfan el pagament.
D’aquesta manera, cal destacar que els autònoms que havien iniciat l’activitat després del 2009 tenien l’obligació de donar-se d’alta i ara es dóna la circumstància que molts, es calcula que uns 300, tenen un deute pendent amb la CASS per no haver complert amb aquesta obligació. Segons el redactat de la llei actual, el fet que tinguin aquest deute fa que no puguin gaudir de cobertura sanitària fins que no l’hagin sufragat, però es dóna la circumstància que en alguns dels casos aquesta quantia que deuen pot ser molt important i, per tant, molts s’hauran d’acollir a la possibilitat de fraccionar aquest compte pendent, sense poder gaudir durant aquest període de cobertura sanitària.
Des del grup parlamentari demòcrata ja es treballava, tal com va comentar ahir el president de la comissió legislativa de Sanitat, Xavier Montané, en una esmena a la modificació de la llei de la CASS per fer possible aquesta cobertura, però, conscients que l’aprovació d’aquest text encara pot trigar mesos s’ha optat per fer una esmena al projecte de pressupost perquè la mesura pugui entrar en vigor més ràpidament. D’aquesta manera, es resoldrà amb més celeritat aquest problema per, posteriorment, donar continuïtat a la mesura a través de la llei de la CASS, segons exposava Montané.
Tant el conseller general demòcrata com el ministre portaveu, Jordi Cinca, van destacar que aquesta possibilitat no es limitarà a un termini concret per al pagament del deute pendent, ja que entenen que després es podria fer un reglament per determinar-lo o bé seria una qüestió que la CASS hauria de fixar a través de la negociació amb el deutor.
Cinca va destacar que des de la CASS s’ha constatat que “no es tractava de casos aïllats” i va atribuir la situació a una certa “confusió” sobre l’obligació de donar-se d’alta, i és quan han anat a regularitzar la seva situació que s’han adonat que tenien un deute pendent amb la parapública, que en alguns dels casos ja es pot iniciar el 2009.
El ministre portaveu va afegir que és evident que “la llei no es pot eludir”, i per tant aquestes persones han de complir amb les seves obligacions, però també va defensar que aquesta obligació s’ha de conjugar amb el fet que no quedin descobertes.
Cinca va fer aquestes manifestacions en la roda de premsa posterior al consell de ministres, en la qual també va comparèixer la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez. La ministra va exposar davant els mitjans de comunicació la reforma sanitària que s’està fent arran de la modificació de la llei general de sanitat que es va dur a terme el 2009 i també per donar resposta a les crítiques arran de la modificació del reglament d’estructura i funcionament del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). La ministra va defensar que aquesta reforma ha estat “reflexionada” i ha estat objecte de debat per part del consell directiu de la parapública i, posteriorment, del Govern. També va destacar que dins el SAAS hi ha “molts òrgans consultius”, a través dels quals els professionals poden rebre la informació necessària, tot i que va admetre que “el diàleg es pot millorar sempre”. Va insistir, però, que les reformes “s’han de tirar endavant” i que hi pot haver reticències.
La titular de Salut va incidir en la necessitat de contractualitzar, és a dir, que les institucions o les institucions amb els professionals puguin tenir un contracte signat que fixi els compromisos contrets i que també garanteixi “una millor seguretat per al pacient”. També va incidir en la necessitat que l’hospital acceleri el procés d’acreditació, ja que això ha de permetre, per exemple, disposar d’uns indicadors de qualitat. Per tant, la titular de Salut va defensar la necessitat d’avançar per instaurar la reforma sanitària i, en el cas de l’hospital, que calen uns “automatismes” en què es fixaran els criteris a seguir. En aquest sentit, i sobre la qüestió de si es posa en dubte la lliure elecció, va defensar que aquesta també ha d’estar regida per uns certs criteris, ja que el pacient és el primer interessat que es compleixin.
