La temporada d’esquí 2010-2011 va registrar 9.981 incidents als camps de neu, xifra que suposa una disminució del 7% respecte a la temporada anterior, quan se’n van arribar a comptabilitzar 10.755.

Una altra dada que posa en relleu el departament d’Indústria del ministeri d’Economia i Territori, arran de l’estudi d’accidentalitat a les pistes que ha confeccionat de manera conjunta amb Ski Andorra, és que en aquesta mateixa temporada s’ha reduït l’índex d’accidentalitat, ja que la mitjana és de 0,43 accidents per cada 1.000 passatges, davant dels 0,51 de la temporada anterior. Aquesta xifra representa una disminució del 15%. Tal com destaquen des de l’executiu, aquest índex és la magnitud que permet avaluar un augment o una davallada de l’accidentalitat a les pistes.
Aquesta tendència positiva, segons expliquen arran d’aquest estudi, es dóna per una evolució favorable de dues variables que intervenen en el càlcul; d’una banda, s’ha de destacar que el nombre de passatges a les diferents estacions ha estat superior aquesta temporada, i de l’altra, s’ha donat un trànsit més elevat d’esquiadors a les pistes, mentre que el nombre absolut d’incidents ha disminuït. Una dada rellevant en aquest sentit és que el valor aconseguit aquesta temporada és el més baix de tota la sèrie històrica.
Pel que fa al perfil de les persones accidentades a pistes aquesta temporada, cal assenyalar que el segment que registra un índex d’accidentalitat més elevat és el que va dels 26 als 35 anys, que de fet representa el 25% del total, seguit de la franja que va dels 18 als 25 anys, amb un 19%.
Un any més, segons es posa en relleu a l’estudi, s’ha frenat la tendència creixent dels surfistes accidentats, i en aquest sentit cal destacar que representen el 21% dels accidentats, un punt menys que en la temporada 2009-2010. Els practicants de la modalitat d’esquí alpí sumen el 61% dels accidents totals, sis punts menys, i recuperen la tendència dels últims set anys previs a la temporada 2009-2010.
Una altra dada rellevant és que és el surf de neu la modalitat que implica lesions de més gravetat, i les caigudes són la principal causa d’accident, amb un 82% del total, percentatge que representa punts menys que en la temporada anterior. A continuació se situen les col·lisions entre esquiadors, amb un 7%, un punt més que en la temporada anterior.
Les dades també reflecteixen que la utilització del casc, especialment en els infants, permet fer disminuir considerablement, tant en nombre com en gravetat, els traumatismes cranials. El 32% dels accidentats porten casc, una dada idèntica a la de la temporada passada, cosa que estabilitza la tendència al voltant d’una tercera part de la base total d’accidents.
Pel que fa a la localització de les lesions, cal destacar que el genoll és la part del cos més afectada, amb un 24% dels casos, seguit de la mà o el canell i la cintura escapular, amb un 12% dels casos.
Finalment, de l’estudi també es desprèn que els grups d’alta accidentalitat, sense entrar en consideracions de la gravetat de les lesions, estan clarament associats a perfils d’esquiadors que vénen de fora del país, sovint de destinacions llunyanes (anglesos, francesos i residents a altres països, inclosos els russos), amb un perfil de nivell debutant o de nivell mitjà i amb baixa condició física.