El Col·legi d’Advocats d’Andorra vol aprofitar la modificació del Codi de procediment penal que s’està treballant per tal de reduir els terminis de la presó provisional així com per fixar un termini per al període d’instrucció de les causes. Així ho han explicat avui la degana i el vicedegà del CADA, Sònia Baixench i Miquel Bellera, que han detallat que la demanda ja s’ha fet arribar a la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, així com al grup parlamentari de Ciutadans Compromesos.

Concretament, la proposta, que es traslladarà també a la resta de grups parlamentaris perquè la puguin tenir en compte a l’hora de presentar esmenes, si és que no s’inclou en text inicial que s’entri a tràmit, preveu que la presó provisional ordinària, actualment de fins a un any en períodes de quatre mesos i amb la possibilitat d’allargar-se de forma extraordinària quatre mesos més en els casos de delictes molt greus, es pugui allargar únicament fins als vuit mesos i que, de forma extraordinària, es pogués ampliar en quatre mesos més, és a dir, fins a l’any.

Quant al termini per a la instrucció de les causes penals, Baixench ha detallat que es voldria que es fixés un termini d’un any i que si s’hagués d’allargar s’hagués de motivar la petició de pròrroga.

D’altra banda, la degana i el vicedegà del CADA han explicat que també s’han fet propostes de cara a una eventual modificació de la Llei qualificada de la Justícia, en aquest cas per regular una sèrie de drets. Entre aquests, el de baixa de l’advocat i el de desconnexió digital, ha apuntat Baixench, que ha destacat també que es vol una nova regulació dels horaris hàbils per presentar escrits, ja que amb la digitalització de la Justícia limitar-los a determinades hores ja no té massa sentit.

Precisament, la degana ha valorat també aquesta digitalització de la Justícia i ha lamentat que “el sistema no és tan àgil com ens l’havien presentat”. En aquest sentit, Baixench, que ha revelat que als tres mesos de funcionament ja hem fet una reunió amb el Consell Superior de Justícia per exposar-los les disfuncions, ha explicat que “hi ha hagut alguns problemes tècnics, alguns ja solucionats i altres que no, així com algun problema d’interpretació”.

En aquesta línia, Baixench i Bellera han lamentat que “vam quedar fora de la implementació del sistema” i han destacat que, segurament, si hi hagués hagut un període de prova tal com havien demanat, molts dels problemes que han sorgit ja s’haurien pogut detectar i corregir.

Finalment, i interpel·lada sobre l’acord d’associació i els efectes que podria tenir sobre el col·lectiu, la degana del Col·legi d’Advocats d’Andorra ha recordat que es van demanar una sèrie de salvaguardes en relació amb la llibertat d’establiment, ja que la llibertat de prestació de serveis és difícil de modificar, si bé ha admès no haver vist el text.


El Conveni europeu per a la protecció de la professió d’advocat, una fita històrica

La degana i el vicedegà del CADA, Sònia Baixench i Miquel Bellera, i l’advocat no exercent Manuel Pujadas, que va ser representant dels lletrats andorrans davant el Consell d’Advocats d’Europa (CCBE), han celebrat la recent signatura per part de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, del Conveni europeu per a la protecció de la professió d’advocat, una iniciativa impulsada pel CCBE “sota el paraigua del Consell d’Europa, i que suposa una fita històrica, ja que “serà el primer instrument vinculant internacional dedicat a la protecció dels drets dels advocats”. Pujadas, que va poder participar en l’equip de treball que el 2016 va iniciar aquest projecte, ha recordat que la professió d’advocat “té una funció essencial en la defensa de la Justícia, l’estat de dret i els drets humans”, i ha insistit en la importància que els lletrats se sentin protegits però “no per nosaltres mateixos, sinó pels nostres clients,  ja que “l’advocat és el medi, l’instrument pel qual la gent té protecció de la Justícia”.

Pujadas, que s'ha mostrat molt crític amb el fet que la Llei qualificada de la Justícia descrigui el rol dels advocats com a “cooperadors de l’Administració de Justícia”, ha destacat també el mecanisme de seguiment de l’aplicació del conveni que promou el propi text, que entrarà en vigor un cop sigui ratificat per com a mínim vuit parlaments dels 46 països membres del Consell d’Europa.